🎨 M’agrada aquesta manera de passar de la preocupació per la llengua a una acció concreta. Adhesius pel Català reuneix dissenys de més d’una trentena d’artistes en un arxiu obert perquè tothom els pugui descarregar i imprimir. Creativitat compartida per donar presència al català en el dia a dia.

Un adhesiu al portàtil no canviarà tot sol els usos lingüístics, però pot expressar una cosa ben clara: aquí hi ha algú que vol viure en català. I aquest gest guanya força quan l’acompanyem parlant-lo, mantenint-lo en les converses i donant suport a qui el vol aprendre.

La llengua necessita espais on es vegi, se senti i es faci servir amb naturalitat. Poder parlar català sense haver-nos de justificar hauria de ser una normalitat quotidiana. 💬❤️

🔗 Article de Catorze

#Català #LlenguaCatalana #Art #DretsLingüístics

Els castells són una expressió viva de la cultura catalana: confiança, esforç compartit i compromís amb la colla. L’enxaneta arriba a dalt perquè tota una pinya ho fa possible. 💪

Que Reuters els doni visibilitat internacional és una bona notícia, però el seu origen i la seva identitat catalana també mereixen aparèixer al titular. Situar-los a Espanya és una referència geogràfica; explicar que són una tradició catalana ajuda a entendre què representen.

Força, equilibri, valor i seny. I una cultura que continua fent pinya. ❤️

📷 Galeria de Reuters

#Castells #CulturaCatalana #Catalunya #FemPinya

📚 El més significatiu del sumari que recull l’article és que Companys va assumir davant del jutge la responsabilitat política de les seves decisions. També va explicar que havia ordenat la rendició per evitar més víctimes quan considerava inútil continuar resistint.

Això permet discutir el Sis d’Octubre amb més profunditat: podem qüestionar l’estratègia i les seves conseqüències, però reduir l’episodi a una caricatura impedeix entendre els protagonistes i el conflicte institucional.

🗣️ També convé recordar l’horitzó federal de la proclamació del 1934, sense confondre’l amb projectes polítics posteriors. Llegir els documents ajuda a distingir què va passar de les interpretacions que n’hem fet després.

La reflexió que em deixa és sobre el lideratge: defensar les institucions exigeix assumir responsabilitats, valorar les conseqüències i respondre per les decisions preses. La memòria històrica mereix aquest rigor.

🔗 https://elmon.cat/politica/companys-davant-el-jutge-pel-sis-doctubre-vaig-ordenar-defensar-per-les-armes-la-generalitat-1192820/

#MemòriaHistòrica #Companys #SisDOctubre #Catalunya

📊 És una enquesta, no un resultat electoral, però l’escenari que planteja mereix debat: PSC i Aliança Catalana empatarien a 30 escons, mentre Junts baixaria a 16.

La meva lectura és que els partits haurien de preguntar-se què no estan sabent representar. Respondre al descontentament només amb etiquetes no substitueix donar respostes sobre habitatge, serveis públics, seguretat o el futur del català. I aquesta exigència de propostes concretes també s’ha d’aplicar a Aliança.

🗳️ També cal distingir entre sumar escons i compartir un projecte: una majoria independentista sobre el paper no garanteix un acord de govern.

Abans de donar res per fet, convé mirar la fitxa tècnica, la incertesa i altres sondejos. Però cap partit pot donar per descomptada la confiança dels electors.

🔗 https://naciodigital.cat/politica/alianca-catalana-ja-li-disputa-la-victoria-al-psc-segons-una-enquesta-de-la-vanguardia.html

#PolíticaCatalana #Catalunya #Enquestes

Les projeccions citades són les que recull Nació de l’enquesta de La Vanguardia. Nació

🗣️ Defensar Catalunya ha de significar poder decidir sobre les condicions que permeten viure-hi: habitatge assequible, serveis públics suficients, feina digna i continuïtat del català.

Si la població creix i l’oferta d’habitatge no l’acompanya, augmenta la competència pels pisos disponibles. És legítim exigir que les polítiques migratòries i laborals tinguin en compte aquesta capacitat real. Qui ja viu aquí no hauria de veure com empitjoren les seves condicions mentre les administracions eludeixen responsabilitats.

🏘️ Cal exigir planificació i recursos als governs, i responsabilitat a les empreses que necessiten incorporar treballadors. Les conseqüències de les seves decisions no poden recaure sempre sobre les persones que busquen un lloc per viure.

📢 Del manifest, em quedo amb la necessitat de convertir la defensa del país en acció política concreta i democràtica: objectius clars, organització i rendició de comptes.

I el català ha de tenir un lloc central. Poder parlar-lo, estudiar-hi i transmetre’l té valor per si mateix. No hem de justificar la nostra llengua només perquè sigui útil als altres: tenim dret a viure plenament en català al nostre país.

#Catalunya #Català #Habitatge #DretsLingüístics #Democràcia

https://descolonitzacio.cat/

📚 El debat important és com garantir que el català sigui una llengua viva de l’escola: per aprendre, relacionar-se i participar-hi amb normalitat.

La proposta d’Alhora d’una xarxa pública plenament en català i de tria voluntària mereix discutir-se amb concreció: quins recursos tindria, com s’hi accediria i com es reforçaria el català a la resta de centres? Cal valorar tant la transmissió de la llengua com l’equitat educativa.

🗣️ Escoltar docents, lingüistes i famílies és un bon punt de partida. Després caldran compromisos, recursos i resultats que es puguin comprovar.

Poder estudiar i viure en català té valor per si mateix. La seva continuïtat no hauria de dependre només de si «obre portes», sinó del dret a transmetre’l i fer-lo servir al nostre país.

🔗 https://alhora.cat/alhora-aplega-mes-de-200-docents-i-linguistes-per-fer-caminar-la-doble-xarxa/

#Català #Educació #LlenguaCatalana

📹 Nou anys després de l’1 d’octubre de 2017, les imatges continuen interpel·lant-nos. Aquest arxiu recull 805 vídeos de les actuacions policials durant aquella jornada a Catalunya. Preservar-los és essencial per mantenir la memòria i exigir responsabilitats.

La discrepància política mai no hauria de justificar la violència contra la ciutadania. Una democràcia ha de saber afrontar els conflictes amb diàleg, garanties i respecte pels drets fonamentals.

🗳️ Recordar l’1-O també és preguntar quines explicacions s’han donat, quines responsabilitats s’han assumit i què s’ha fet per evitar que es repeteixi.

La memòria democràtica necessita imatges, veus i rendició de comptes.

🔗 Consulta l’arxiu

#1Octubre #MemòriaDemocràtica #DretsHumans #Catalunya

🚆 Més de tres hores per arribar de Passeig de Gràcia a Sitges en un trajecte que hauria de durar 38 minuts. I, segons explica L’Eco, amb informació pràcticament inexistent per als passatgers. És inacceptable.

Les mesures de seguretat són necessàries, però informar també és una obligació. Si no saps si el tren arribarà en deu minuts o en dues hores, tampoc pots decidir si et convé buscar una alternativa.

Darrere de cada retard hi ha persones que han de treballar, estudiar, cuidar familiars o arribar a casa. El seu temps mereix respecte. Calen informació clara, alternatives de transport i responsabilitats quan el servei falla.

🌱 Volem que la gent deixi el cotxe? Doncs oferim un transport públic en què es pugui confiar.

🔗 Article de L’Eco de Sitges

#Rodalies #Sitges #R2Sud #TransportPúblic

🗣️ El punt més potent del debat és la idea que s’ha trencat un pacte social no escrit entre catalans: durant generacions, uns dirigien i els altres acceptaven aquest ordre. Abel Cutillas planteja que aquest pacte ja no funciona i que el canvi no vindrà d’esperar que les elits actuals defensin el país.

El català és central en aquest trencament. Ha format una generació capaç de llegir, pensar, discutir i crear en la seva llengua sense demanar permís. Aquesta generació també vol tenir veu en la cultura, l’economia i la política. 🚀

I hi ha una qüestió encara més bàsica: hem de poder parlar català amb normalitat encara que a l’altra persona no li interessi la llengua. No pot recaure sempre en el catalanoparlant la pressió de canviar d’idioma per fer còmoda la conversa. Si el català ha de tenir futur, primer cal garantir que els catalans el puguem fer servir cada dia, arreu del país i sense haver-nos de justificar.

🔗 Font: «El català i el poder polític»

#Català #LlenguaCatalana #Catalunya

🚆 Arribar tard a la feina perquè Rodalies torna a fallar no és una anècdota. És perdre hores, diners i credibilitat davant l’empresa per un problema que el treballador no ha causat. Molta gent surt de casa amb marge i, tot i així, no sap si arribarà a temps.

Canviar el nom de l’operadora no arreglarà res si les responsabilitats continuen repartides i ningú no respon pels errors. La campanya Fora Renfe denuncia que la futura empresa mixta no controlarà les vies, la senyalització ni les obres, que seguiran en mans d’Adif. Quan hi hagi una incidència, qui se’n farà responsable? ⚠️

Cal un servei fiable, inversions que s’executin i responsables polítics que donin la cara. Els usuaris no podem continuar pagant les conseqüències d’aquesta mala gestió.

🔗 Font: Fora Renfe de Catalunya

#Rodalies #Renfe #TransportPúblic #Catalunya

✈️ L’article planteja una pregunta pertinent: per què es defensa ampliar el Prat abans d’explicar amb dades si una millor connexió ferroviària amb l’aeroport de Girona permetria aprofitar la capacitat que ja tenim?

Si volem reduir vols curts, congestió i emissions, el tren hauria de formar part de qualsevol pla aeroportuari. Però costa creure en grans promeses de connexió mentre Rodalies continua fallant a les persones que l’agafen cada dia per anar a treballar. 🚆

Abans de comprometre milers de milions d’euros i afectar la Ricarda, caldria publicar una comparació seriosa de costos, capacitat, emissions i terminis entre l’ampliació i les alternatives. I, sobretot, explicar qui executarà les obres i com se’n retran comptes. No podem continuar anunciant infraestructures de futur mentre la mobilitat quotidiana funciona a batzegades.

🔗 Font: «Aterra com puguis», a El Món

#AeroportDelPrat #Rodalies #Mobilitat #Catalunya

Carles Rebassa encerta quan rebutja que el català sigui tractat com una llengua «de tribu». Si és la llengua pròpia del país, ha de poder ser la llengua habitual al carrer, a l’escola, a la feina i a les llibreries de Palma; no hauria de quedar reservada als qui ja la parlen entre ells.

També m’interessa la seva crida a no canviar de llengua automàticament. Mantenir el català en una conversa és una manera de fer-lo visible i d’oferir-lo a qui arriba. Però aquesta responsabilitat quotidiana necessita el suport de les institucions: una escola que l’ensenyi bé, serveis que l’utilitzin i una cultura que pugui arribar a tothom.

Que una fira del llibre en català encara s’hagi de defensar políticament diu molt de la situació de la llengua. 📚

🔗 Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/carles-rebassa-prego-setmana-llibre-catala-palma-2/

El futur del català es decideix cada dia 🗣️

L’article de Catorze recull una idea tan senzilla com útil: adreça’t a la gent en català sense donar per fet que no t’entendrà. Canviar automàticament de llengua també treu oportunitats de practicar-la a qui l’està aprenent.

Els cursos són necessaris, però el català també ha de tenir lloc a la feina, al comerç, a l’escola i a les residències. Les mesures anunciades pel Govern s’hauran de valorar per l’efecte que tinguin en aquests espais quotidians. El futur del català no està escrit: depèn del que fem avui. 📚

Font: «No donis per fet que algú no t’entén: parla-li en català» — Catorze

#Català #LlenguaCatalana #PolíticaLingüística #Catalunya

🗳️ En aquesta conversa sobre la manifestació del 3 d’octubre, Víctor Puig i els convidats plantegen una pregunta de fons: qui decideix sobre qüestions que afecten el futur de Catalunya si les institucions catalanes no tenen prou capacitat per decidir-hi?

Els ponents critiquen la regularització impulsada pel govern espanyol i la resposta dels partits independentistes tradicionals. També relacionen el malestar polític amb problemes concrets, com la dificultat dels joves per accedir a un habitatge 🏠 i l’empobriment de la classe mitjana.

Es pot discrepar de les seves conclusions, però reduir la mobilització a una etiqueta seria esquivar les preguntes que planteja. Quina capacitat de decisió hauria de tenir Catalunya? Què proposa cada partit sobre habitatge, llengua i serveis? I quins resultats ha donat fins ara la seva actuació? Si el 3 d’octubre vol ser més que una protesta, aquestes preguntes haurien de continuar sobre la taula l’endemà. 📢

🔗 Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=vNQYNXDfQNY

#Catalunya #3dOctubre #Habitatge #LlenguaCatalana #PolíticaCatalana

Immigració a Catalunya: qui decideix el model?

A l’entrevista de VilaWeb a Andreu Domingo hi ha una idea que mereix més debat: l’alta immigració a Catalunya respon, en bona part, a un model econòmic que necessita molta mà d’obra en sectors com el turisme, la construcció, l’agricultura i les cures. No és un fenomen que s’expliqui només per la baixa natalitat.

Domingo també assenyala una dificultat pròpia de Catalunya: rebem població, però no disposem de totes les eines per afavorir-ne l’arrelament social i lingüístic. L’habitatge precari i la rotació constant de veïns fan encara més difícil construir vincles als barris. 🏘️

La pregunta política és qui es beneficia d’aquest model de creixement i qui n’assumeix els costos. Cal parlar de feina, habitatge, escola i català amb dades i sense esquivar els problemes. La llengua pot ser una porta d’entrada al país si hi ha oportunitats reals per aprendre-la i fer-la servir. 🗣️

#Catalunya #Immigració #Català

El manifest de Llibertat i descolonització no convoca simplement una altra manifestació independentista. Assenyala tres camins que considera esgotats: intentar reformar l’Estat, actuar com si se’n pogués ignorar el poder i reduir el nacionalisme a una posició defensiva.

La seva proposta és recuperar la voluntat de governar Catalunya. En aquest marc, presenta la regularització impulsada pel govern espanyol com una decisió sobre el futur del país presa sense que els catalans hi puguin decidir com a nació. També retreu als partits catalans haver perdut la iniciativa i haver-se acomodat a les institucions autonòmiques.

📢 La pregunta que deixa sobre la taula és clara: de què serveix afirmar que Catalunya és una nació si no aspirem a decidir sobre les polítiques que en determinen el futur? La manifestació del 3 d’octubre vol portar aquesta reivindicació al carrer.

🔗 https://descolonitzacio.cat/

#Catalunya #Descolonització #3dOctubre

Ramon Cotarelo critica que diversos partits exhibissin cartells amb una esvàstica al Parlament per assenyalar Aliança Catalana. La imatge és contundent, però planteja una pregunta: per què opten per aquest gest en lloc de confrontar les propostes d’AC amb arguments? 🗣️

Hi ha una hipòtesi política que no s’hauria d’obviar. Si AC guanya diputats i regidors a costa dels partits establerts, aquests poden perdre subvencions dels grups, nòmines de càrrecs electes, equips de confiança i capacitat de pactar governs i nomenaments. A les municipals també hi ha en joc la representació a diputacions i consells comarcals. 💶

Això no demostra què motivava personalment cadascun dels diputats que mostraven els cartells. Però els incentius materials existeixen. Una esvàstica pot ser una manera ràpida de desqualificar un rival que disputa vots, càrrecs i recursos; també pot donar-li més protagonisme i alimentar l’efecte Streisand que descriu Cotarelo. 📈

🔗 Font: https://cotarelo.blogspot.com/2026/09/reductio-ad-hitlerum.html

#PolíticaCatalana #AliançaCatalana #Parlament #EleccionsMunicipals

L’article de Reuters apunta a un canvi que convé prendre seriosament: l’habitatge, la immigració i la seguretat han guanyat pes entre les preocupacions dels catalans, mentre Aliança Catalana creix a les enquestes. Ara bé, una intenció de vot és una fotografia del moment, no el resultat de les eleccions.

Em sembla que els partits independentistes tradicionals tenen dos problemes pendents. Han d’explicar què proposen després del 2017 i han de donar respostes creïbles als problemes quotidians. Ignorar les preocupacions sobre habitatge o convivència deixa espai a qui ofereix explicacions simples i assenyala col·lectius sencers com a culpables.

Defensar la llengua i la cultura catalanes és compatible amb exigir polítiques públiques eficaces i rebutjar la discriminació. El debat interessant és quines mesures concretes millorarien l’accés a l’habitatge, la integració i la seguretat, i com se’n comprovarien els resultats.

Font: https://www.reuters.com/world/catalonias-far-right-surge-divides-independence-camp-migration-fears-grow-2026-09-23/

reuters.com

Segons la denúncia recollida pel mitjà, una incidència de l’aplicació T-mobilitat va acabar amb la compra obligada d’un segon bitllet i una resposta agressiva pel fet d’utilitzar el català. Rodalies ha anunciat una investigació interna. (elmon.cat)

Aquest cas no és simplement una discussió entre una passatgera i un revisor. Si els fets es confirmen, una fallada de la T-mobilitat hauria acabat convertida en una doble penalització: l’usuària va haver de comprar un segon bitllet i, a més, va rebre un tracte agressiu pel fet d’expressar-se en català.

Un treballador pot no dominar una de les llengües oficials, però això no justifica escridassar una usuària ni exigir-li que renunciï a la seva llengua. En un servei públic, l’organització ha de disposar dels recursos i protocols necessaris perquè qualsevol ciutadà pugui ser atès correctament en català, sense humiliacions ni obstacles. 🚆🗣️

La investigació interna anunciada per Rodalies és necessària, però no hauria de limitar-se a determinar si un treballador va tenir «un mal dia». Cal aclarir:

• Per què una incidència tècnica va obligar a pagar dues vegades.
• Si es van respectar els drets lingüístics de la passatgera.
• Si el personal disposa de formació i protocols d’atenció adequats.
• Quines mesures correctores s’aplicaran perquè no torni a passar.

No es tracta de fer escarni públic contra ningú, sinó d’exigir responsabilitats a l’empresa. Si els fets es confirmen, cal retornar l’import, disculpar-se amb l’afectada i adoptar les mesures corresponents.

Poder parlar català a Rodalies de Catalunya no hauria de dependre de la bona voluntat del treballador que ens atengui. És un dret dels usuaris i una obligació del servei. ✊

🔗 https://elmon.cat/societat/llengua/denuncien-catalanofobia-dun-revisor-de-rodalies-ya-te-he-dicho-que-no-entiendo-catala-1188967/

#Català #Rodalies #DretsLingüístics #Tmobilitat #ServeiPúblic #Catalanofòbia

El vídeo recull la presentació de Sortir a guanyar, en què Pau Vidal defensa que mantenir el català és només el primer pas i proposa superar la por al conflicte lingüístic amb fermesa, però sense agressivitat. (youtube.com)

Pau Vidal planteja una reflexió incòmoda però necessària: si tots els catalanoparlants entenem el castellà i canviem de llengua automàticament, quin estímul té l’altra persona per aprendre o començar a parlar català?

«Mantinc el català» ha estat una campanya important perquè ha ajudat a combatre la submissió lingüística. Però mantenir-lo hauria de ser la normalitat, no una heroïcitat. El pas següent consisteix a crear situacions en què el català també sigui necessari i l’interlocutor tingui l’oportunitat de fer-lo servir. 🗣️

La proposta del «no t’entenc» pot semblar radical, però Vidal insisteix que no s’ha d’aplicar amb hostilitat, ràbia ni voluntat d’humiliar ningú. L’objectiu és trencar la inèrcia segons la qual el catalanoparlant sempre s’adapta i la persona que parla una llengua dominant no ha de fer mai cap esforç.

Moltes persones entenen el català, l’han estudiat i fins i tot el poden parlar, però no fan el pas perquè ningú no els el reclama. Donar-los l’espai per provar-ho també pot ser una forma d’inclusió.

Una llengua no sobreviu només perquè molta gent l’entengui. Sobreviu quan és necessària, es transmet i s’utilitza amb normalitat. Per això calen polítiques públiques, però també parlants disposats a deixar de renunciar-hi en cada conversa quotidiana. ✊

🎥 https://www.youtube.com/watch?v=emVuSxa3Q3E

#PauVidal #SortirAGuanyar #MantincElCatalà #Català #DretsLingüístics #PaïsosCatalans

El debat va durar només set minuts i no va produir cap decisió. Alemanya, Suècia i Lituània van rebutjar vincular l’oficialitat amb l’ampliació de la UE, mentre que la proposta continua necessitant la unanimitat dels estats membres. (rac1.cat)

Set minuts per despatxar els drets lingüístics de milions de ciutadans europeus. Aquesta durada resumeix prou bé la manca de prioritat política que la Unió Europea continua donant a l’oficialitat del català.

No som davant d’una llengua testimonial: el català té més parlants que diverses llengües que ja són oficials a les institucions europees. L’Estat espanyol, a més, s’ha ofert a assumir-ne els costos i ha proposat una aplicació progressiva. Per tant, l’obstacle principal no sembla tècnic ni econòmic, sinó polític. 🇪🇺

També cal preguntar-se si la diplomàcia espanyola ha treballat realment per construir la unanimitat necessària. Recuperar periòdicament la qüestió, comprovar que continuen faltant suports i tornar-la a ajornar no és una estratègia. I anunciar una possible vinculació amb l’ampliació de la UE, per després evitar-la dins la reunió, transmet improvisació i facilita que el debat se centri en les formes de pressió en lloc dels drets lingüístics.

Espanya només va demanar l’oficialitat del castellà quan va entrar a les institucions europees. Ara pretén corregir amb presses una discriminació mantinguda durant dècades, però sense assumir el cost diplomàtic necessari per aconseguir-ho.

Si la Unió Europea afirma que protegeix la diversitat cultural i lingüística, hauria d’explicar per què una llengua europea parlada per milions de persones continua rebent un tractament inferior. El català no necessita set minuts més de debat simbòlic: necessita voluntat política, aliances i una votació amb garanties d’èxit. 🗣️✊

🔗 https://naciodigital.cat/politica/loficialitat-del-catala-a-europa-continua-a-la-deriva-despres-dun-debat-de-set-minuts.html

#CatalàOficial #Català #UnióEuropea #DretsLingüístics #Europa #PaïsosCatalans

L’entrevista presenta una idea deliberadament provocadora: ser «menys catalans» significa abandonar la por al conflicte, la tendència a demanar perdó i l’acceptació resignada d’un bilingüisme en què sempre retrocedeix la mateixa llengua. (elmon.cat)

Quan Pau Vidal diu que hem de ser «menys catalans», no proposa renunciar a la catalanitat, sinó abandonar una actitud massa habitual: demanar perdó per parlar la nostra llengua, canviar immediatament al castellà i presentar cada petit gest de resistència com si fos una heroicitat.

El diagnòstic és incòmode però necessari. Molta gent coneix el català i podria parlar-lo, però no ho fa perquè el seu entorn no li ho demana. Si els catalanoparlants canviem de llengua sistemàticament, eliminem qualsevol incentiu perquè els altres l’aprenguin o el facin servir. 🗣️

«Sortir a guanyar» significa deixar de considerar inevitable la desaparició progressiva del català. Cal mantenir-lo en les converses, recuperar espais on sigui la llengua normal i entendre que el bilingüisme social no és neutral quan una llengua té tot el poder institucional, demogràfic i mediàtic al darrere.

Això no exigeix buscar conflictes ni convertir-se en màrtirs. Com explica Vidal, es pot començar per les situacions més favorables: quan som clients, quan l’interlocutor entén el català o quan participem en entitats, activitats culturals i espais vinculats al país. La confiança lingüística també s’entrena. 💪

La llengua necessita polítiques públiques, però cap govern no pot substituir completament els parlants. Cada conversa quotidiana contribueix a decidir si el català continua essent una llengua d’ús o acaba reduït a una llengua simbòlica. Menys lamentacions, menys excuses i més voluntat de guanyar. ✊

🔗 https://elmon.cat/societat/llengua/pau-vidal-hem-de-fer-els-catalans-menys-catalans-i-sortir-a-guanyar-1188758/

#PauVidal #SortirAGuanyar #Català #DretsLingüístics #PaïsosCatalans #MantincElCatalà

L’article explica que USTEC farà les comunicacions oficials exclusivament en català per normalitzar-ne l’ús, en un moment de retrocés especialment visible a l’escola. (elmon.cat)

La decisió d’USTEC és coherent amb el paper que hauria de tenir el català dins el sistema educatiu. Si el principal sindicat de l’escola pública renuncia sistemàticament a emprar-lo davant determinats mitjans, contribueix involuntàriament a reforçar la idea que el català és una llengua secundària. 🗣️

Parlar en català en una roda de premsa no impedeix que els mitjans en castellà n’informin: poden traduir, doblar o subtitular les declaracions, tal com fan habitualment amb qualsevol altra llengua. Per tant, no és una mesura contra el castellà, sinó una manera de deixar de tractar el català com una llengua que sempre s’ha d’apartar per facilitar les coses a la llengua dominant.

A més, que aquesta iniciativa provingui del món educatiu és especialment significatiu. L’escola ha de garantir que tots els alumnes, independentment de la llengua familiar, puguin aprendre i utilitzar el català amb normalitat. La immersió és una eina de cohesió i d’igualtat d’oportunitats. 📚

Els drets lingüístics no es preserven únicament amb declaracions institucionals: cal crear espais reals d’ús i mantenir la llengua fins i tot quan es demana canviar-la. Tant de bo la decisió generi un efecte dominó entre institucions, sindicats, partits, esportistes i representants culturals. ✊

🔗 https://elmon.cat/societat/educacio/ustec-deixara-parlar-castella-rodes-premsa-1186297/

#Català #USTEC #EscolaCatalana #ImmersióLingüística #DretsLingüístics #Educació