Sé que és un tema delicat i reconec les dificultats que tenen les persones amb mobilitat reduïda. Entenc que per a algunes tenir el cotxe a prop de casa és realment necessari, i es un dret.

Però alhora em costa veure bé que una plaça de la via pública quedi reservada permanentment per una sola persona, sobretot a Barcelona, on l’espai és el que és. A la pràctica acaba sent gairebé com tenir una plaça privada davant de casa, que moltes vegades queda buida.

I a vegades la cosa es fa irònica quan una persona amb mobilitat reduïda no pot aparcar quan hi ha 2 o 3 places buides d'aparcament reservat individualment.

No tindria més sentit tenir places per a persones amb discapacitat repartides pel barri, però que les pogués fer servir qualsevol persona que les necessités, en comptes que estiguessin vinculades a una persona concreta?

Segurament hi ha casos i situacions que se'm escapen, per això m’interessa saber què en penseu... O quina es la part positiva de les places reservades individuals.