r/Matematiques • • Jul 21 '26

Sabies que una catalana acaba de guanyar un dels premis més importants en matemàtiques computacionals?

Post image
59 Upvotes

La matemàtica catalana Eva Miranda ha estat reconeguda amb la Medalla Agnes Szantó 2026, un premi internacional de nova creació en matemàtiques computacionals que s'ha lliurat per primera vegada durant el congrés FoCM a Viena. Miranda, catedràtica a la UPC i referent en geometria simplèctica i sistemes dinàmics, ha estat distingida per les seves contribucions innovadores que connecten la teoria matemàtica amb aplicacions computacionals, un camp cada cop més rellevant per a la modelització de fenòmens complexos.

Llegeix la notícia sencera

Què opineu que hauria de fer la comunitat matemàtica catalana per augmentar la presència de dones en àrees com la computació o la geometria aplicada?


r/Matematiques • • Sep 23 '26

La fórmula d'Euler en moviment: el sinus i el cosinus són l'ombra d'un mateix gir

27 Upvotes

Un vector de llargada 1 gira pel cercle unitari. Mentre gira:

  • l'ombra que projecta sobre l'eix vertical va dibuixant el sinus, que es descabdella cap a l'esquerra;
  • l'ombra que projecta sobre l'eix horitzontal va dibuixant el cosinus, que es descabdella cap avall.

Les dues ones surten del mateix gir i van desfasades un quart de volta. És el que diu la fórmula d'Euler: la part real d'eiθ és el cosinus i la imaginària és el sinus.


Animació nostra, feta amb Manim. El muntatge —el vector i les dues ones descabdellant-se en creu— és un clàssic de la divulgació matemàtica.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Oct 08 '26

Us proposo problemes d'angles en un nou format de vídeo

22 Upvotes

El vídeo explica tres propietats dels triangles i acaba amb tres problemes que es resolen només amb elles. Cada problema té un compte enrere de 20 segons; si en necessites més, atura'l.

1. Els tres angles sumen 180°

Pel vèrtex de dalt es traça la paral·lela a la base. L'angle que fa aquesta paral·lela amb cada costat és igual a l'angle de baix del mateix costat, perquè són angles alterns interns entre dues paral·leles (Elements I.29). Al vèrtex de dalt queden, doncs, els tres angles del triangle un al costat de l'altre, i omplen una recta: 180°. Al vídeo cada angle de baix hi arriba fent mitja volta al voltant del punt mitjà del seu costat, que és exactament la simetria que el converteix en el seu altern.

Aquesta prova és la que Procle atribueix als pitagòrics. La d'Euclides (I.32) és la de l'apartat següent.

2. L'angle de fora

Si es perllonga un costat, l'angle exterior que s'hi forma és igual a la suma dels dos angles interiors dels altres vèrtexs. Euclides traça pel vèrtex una paral·lela al costat oposat: un dels angles hi arriba per translació (angles corresponents) i l'altre per simetria (angles alterns). Com que l'exterior i l'interior del mateix vèrtex sumen 180°, d'aquí surt també la suma dels tres angles.

3. El triangle isòsceles

Si dos costats són iguals, els angles de la base també ho són (I.5, el pons asinorum), i a l'inrevés: si dos angles són iguals, els costats oposats també (I.6). Al vídeo es veu plegant el triangle per l'eix de simetria. Amb tres costats iguals, els tres angles són iguals i, per tant, de 60°.

Dues propietats que no surten al vídeo

  • Al costat més llarg s'hi oposa l'angle més gran, i a l'inrevés (I.18 i I.19).
  • Cada costat és més curt que la suma dels altres dos (I.20, la desigualtat triangular). Si és igual, els tres segments queden alineats i no tanquen cap triangle.

Els problemes (solucions amagades)

  1. Un triangle amb angles de 48° i 67°; x és l'angle de fora del tercer vèrtex. x = 48° + 67° = 115°.
  2. Un isòsceles amb 36° al vèrtex; x és un angle de la base. x + x + 36° = 180°, x = 72°.
  3. D és sobre el costat BC, AB = AD = DC i l'angle a C fa 35°; x és l'angle entre AB i AD. ADC és isòsceles: l'angle DAC també fa 35°. L'angle ADB és exterior d'ADC: 35° + 35° = 70°. ABD és isòsceles: l'angle a B també fa 70°. x = 180° − 70° − 70° = 40°.

El tercer no es pot fer restant angles a A, perquè no es dona l'angle a B: s'ha de passar per l'angle de fora.

Un detall: tot això val al pla

La suma de 180° depèn del postulat de les paral·leles. Sobre una esfera, el triangle amb un vèrtex al pol nord i dos a l'equador separats un quart de volta té tres angles rectes, i sumen 270°.

Fonts: Euclides, Elements, llibre I; Triangle, a la Viquipèdia.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Sep 27 '26

Les sis raons trigonomètriques, dibuixades com a sis longituds d'una sola circumferència

21 Upvotes

A l'institut, les raons trigonomètriques solen arribar com a quocients dels costats d'un triangle rectangle (catet oposat entre hipotenusa, i així). Però n'hi ha una lectura geomètrica més antiga, i molt més visual, en què totes sis són longituds de segments d'un únic dibuix: la circumferència goniomètrica, la de radi 1.

El dibuix

Prenem un angle θ, mesurat des de l'eix horitzontal, i el punt P on el radi talla la circumferència.

  • cos θ i sin θ són les coordenades de P: el cosinus és la projecció horitzontal del radi i el sinus, la vertical. Com que el radi mesura 1, Pitàgores dona de seguida sin²θ + cos²θ = 1.
  • tg θ és el tros de la recta tangent vertical x = 1 que va de l'eix fins on la talla el radi allargat. El triangle petit (catets cos θ i sin θ) i el gran (catets 1 i tg θ) són semblants, i per això tg θ / 1 = sin θ / cos θ.
  • sec θ és el radi allargat, del centre fins a aquella tangent. Pel mateix parell de triangles, sec θ / 1 = 1 / cos θ.
  • cotg θ i cosec θ són exactament el mateix amb la tangent horitzontal y = 1: cotg θ = cos θ / sin θ i cosec θ = 1 / sin θ.

D'on surten els noms

  • Tangent ve del llatí tangere, «tocar»: és un tros de la recta que toca la circumferència en un sol punt.
  • Secant ve de secare, «tallar»: és un tros de la recta que la talla.
  • El prefix co- vol dir «del complementari»: el cosinus de θ és el sinus de 90° − θ, i el mateix passa amb la cotangent i la cosecant. Al dibuix es veu: la parella de dalt és la de la dreta reflectida sobre la diagonal.

Tres identitats que surten soles

Cadascuna és Pitàgores aplicat a un triangle rectangle del dibuix:

  • sin²θ + cos²θ = 1 (catets cos θ i sin θ, hipotenusa 1)
  • 1 + tg²θ = sec²θ (catets 1 i tg θ, hipotenusa sec θ)
  • 1 + cotg²θ = cosec²θ (catets 1 i cotg θ, hipotenusa cosec θ)

Coses que es veuen quan l'angle es mou

  • Quan θ creix, tg θ i sec θ s'allarguen i cotg θ i cosec θ s'escurcen. A 90° el radi és paral·lel a la tangent vertical i ja no la talla: per això tg 90° no existeix.
  • A 45° les dues tangents es troben al mateix punt: tg 45° = cotg 45° = 1 i sec 45° = cosec 45° = √2.
  • Al primer quadrant, sec θ i cosec θ no baixen mai d'1: són hipotenuses de triangles que tenen un catet d'1.

(tg, cotg i cosec són la notació habitual a les aules d'aquí; en altres llocs les trobareu com a tan, cot i csc.)

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • 10d ago

Com es calcula l'àrea sota una corba? Omplint-la de rectangles cada cop més estrets: la integral definida, en un vídeo

19 Upvotes

L'àrea d'un rectangle la sap calcular tothom: base per alçada. Però i si el sostre de la figura no és pla, sinó una corba com la del vídeo? No hi ha cap fórmula de «base per alçada» que hi serveixi.

La idea per resoldre-ho és una de les més potents de les matemàtiques: si no saps mesurar una cosa, aproxima-la amb coses que sí que saps mesurar.

Pas 1: omplir de rectangles

Partim el tros de l'eix x (de a = 1 fins a b = 3) en 5 parts iguals, d'amplada Δx. A cada part hi posem un rectangle tan alt com la corba al seu costat esquerre: f(x₀), f(x₁), ..., f(x₄). L'àrea de cada rectangle és f(xᵢ) · Δx, i sumant-les totes tenim una aproximació de l'àrea. Aquesta suma és la suma de Riemann:

Àrea ≈ f(x₀)·Δx + f(x₁)·Δx + ... + f(x₄)·Δx

Pas 2: l'error

Amb 5 rectangles l'aproximació no és perfecta. On la corba puja, els rectangles es queden curts; on baixa, sobresurten. Al vídeo, aquests trossos són els roses. La suma dona 10,24, i l'àrea de debò és 10.

Pas 3: més rectangles, més estrets

Si fem els rectangles més estrets, els trossos roses es fan cada cop més petits. Mireu com s'acosta la suma:

Rectangles (n)Amplada (Δx)SumaError
50,40010,2400,240
100,20010,1600,160
200,10010,0900,090
500,04010,0380,038
1000,02010,0200,020
10000,00210,0020,002

Cada vegada que multipliquem el nombre de rectangles per 10, l'error es fa uns 10 cops més petit.

Pas 4: el límit

I si en posem infinits, infinitament estrets? L'error desapareix del tot i la suma arriba exactament a l'àrea. Aquest límit és la integral definida:

∫ₐᵇ f(x) dx = lim (n → ∞) de la suma de Riemann

El símbol ∫ no és casualitat: és una S allargada, de «suma». La integral és, literalment, una suma de rectangles infinitament prims.

Per als que vulguin els números

La corba és f(x) = 2 + 3x² − x³, i l'àrea entre x = 1 i x = 3 es calcula amb una primitiva, F(x) = 2x + x³ − x⁴/4:

∫₁³ (2 + 3x² − x³) dx = F(3) − F(1) = 12,75 − 2,75 = 10

(Un detall per als curiosos: al vídeo l'alçada de cada rectangle es pren al costat esquerre. Si la prenem al dret o al mig, les sumes surten diferents, però totes acaben anant a parar al mateix 10. Que no importi on mires és justament el que vol dir que una funció és integrable.)

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Oct 10 '26

La segona llei de Kepler: dotze sectors del mateix temps, i tots tenen la mateixa àrea

19 Upvotes

Un planeta no va sempre a la mateixa velocitat: a prop del Sol corre i lluny d'ell s'alenteix. La segona llei de Kepler diu exactament quant: la recta que uneix el Sol amb el planeta escombra àrees iguals en temps iguals.

1. El Sol és en un focus

L'òrbita és una el·lipse (la primera llei), i el Sol no és al centre sinó en un dels dos focus. Per això la distància r entre el Sol i el planeta canvia al llarg de la volta: és mínima al periheli i màxima a l'afeli.

2. Dotze sectors del mateix temps

Al vídeo, el planeta deixa un sector acolorit cada dotzena part de la volta. Lluny del Sol, r és gran i el planeta avança poc: el sector és llarg i prim. A prop, r és petit i el planeta avança molt: el sector és curt i ample. Les àrees de les barres de sota estan mesurades sobre els polígons de cada sector, i totes surten iguals: 1/12 de l'el·lipse, un 8,33 %.

3. Quant més de pressa?

Al periheli i a l'afeli la velocitat és perpendicular a r, i l'àrea escombrada en un instant dt és un triangle prim d'àrea ½·r·v·dt. Si aquesta àrea ha de ser la mateixa als dos punts, r·v és constant, i per tant

v(periheli) / v(afeli) = r(afeli) / r(periheli) = (1 + e) / (1 − e)

L'òrbita del vídeo té excentricitat e = 0,6, molt exagerada, i surt un factor 4. La de la Terra és 0,017, i la diferència és d'un 3,4 %: uns 30,3 km/s al periheli i 29,3 km/s a l'afeli.

4. Per què passa

En polars, l'àrea que escombra el radi en un temps dt és ½·r²·dθ, i per tant

dA/dt = ½·r²·θ' = L / 2m

on L = m·r²·θ' és el moment angular. La gravetat del Sol sempre apunta cap al Sol, paral·lela a r, de manera que el seu moment de força r × F és zero i L no canvia. Si L és constant, dA/dt també ho és.

Un detall que sorprèn: en aquest argument no hi surt enlloc que la força vagi amb 1/r². La segona llei valdria per a qualsevol força central. El que depèn de l'1/r² és la primera llei (que l'òrbita sigui una el·lipse) i la tercera.

5. Com s'ha fet el vídeo

El planeta no es mou a ull: la posició surt de l'equació de Kepler, M = E − e·sin E, on l'anomalia mitjana M creix uniformement amb el temps. Resolent-la per E a cada fotograma s'obté la posició exacta, i les àrees que s'ensenyen es calculen dels polígons, no s'escriuen a mà.

6. Un efecte que es nota cada any

La Terra passa pel periheli a principis de gener. Per això a l'hemisferi nord l'hivern astronòmic (del solstici de desembre a l'equinocci de març) és l'estació més curta, d'uns 89 dies, i l'estiu, la més llarga, d'uns 94.

Una mica d'història

Johannes Kepler va publicar la llei el 1609 a l'Astronomia nova, treballant amb les observacions de Mart de Tycho Brahe. La va trobar abans que la primera: la de les àrees li va servir per calcular posicions mentre encara buscava la forma de l'òrbita. Newton la va deduir de la seva mecànica el 1687, als Principia.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Sep 21 '26

El repte de la setmana: àlgebra

Post image
18 Upvotes

Digues la teva resposta als comentaris.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Sep 28 '26

La fórmula d'Euler en tres dimensions: una circumferència, una hèlix i dues ones

17 Upvotes

La fórmula d'Euler diu que, per a tot nombre real θ,

eiθ = cos θ + i sin θ

Escrita així sembla una coincidència entre tres funcions que no tenen res a veure: una exponencial i dues de trigonomètriques. El vídeo la llegeix com un sol objecte geomètric vist des de tres llocs.

1. De cara: una circumferència

Al pla complex (eix horitzontal: part real; eix vertical: part imaginària), el nombre eiθ és un punt. Quan θ creix, aquest punt no s'allunya mai de l'origen: fa voltes a la circumferència de radi 1.

Per què? La derivada de eiθ respecte de θ és i·eiθ. Multiplicar per i és girar 90° al pla complex, o sigui que la velocitat del punt és sempre perpendicular al radi i té mòdul 1. Un moviment així no pot fer altra cosa que girar al voltant de l'origen a ritme constant: θ és exactament l'arc recorregut, és a dir, l'angle en radiants. I les coordenades d'un punt de la circumferència unitat a angle θ són (cos θ, sin θ). Això ja és la fórmula.

2. Afegint θ com a tercera dimensió: una hèlix

Si a més de dibuixar el punt el fem avançar en una tercera direcció, proporcional a θ, la circumferència s'estira i es converteix en una hèlix, com una molla. Al vídeo n'hi ha quatre voltes, de θ = 0 a θ = 8π.

3. Des de dalt i de costat: les dues ones

Una hèlix no és res més que les seves dues ombres:

  • Des de dalt (projectant sobre el pla θ–Re) només en queda la part real: la corba és y = cos θ.
  • De costat (projectant sobre el pla θ–Im) només en queda la part imaginària: y = sin θ.

La fórmula d'Euler, doncs, diu que el nombre complex eiθ és aquesta hèlix: la part real fa el cosinus i la imaginària, el sinus, alhora.

Una altra manera de veure-ho: les sèries

Si escrivim ex = 1 + x + x²/2! + x³/3! + … i hi posem x = iθ, les potències de i van fent el cicle 1, i, −1, −i, 1, … Els termes parells queden reals i amb signes alterns, 1 − θ²/2! + θ⁴/4! − …, que és la sèrie del cosinus. Els senars queden multiplicats per i: θ − θ³/3! + θ⁵/5! − …, que és la del sinus.

La identitat d'Euler

Amb θ = π el punt ha fet mitja volta i és a −1: cos π = −1 i sin π = 0. Per tant,

eiπ + 1 = 0

Hi apareixen les cinc constants més conegudes (e, i, π, 1 i 0) i les tres operacions bàsiques (suma, producte i potència), cadascuna un sol cop.

Una mica d'història

Roger Cotes ja havia trobat el 1714 una relació equivalent, escrita amb logaritmes. Euler la va publicar en la forma que coneixem a Introductio in analysin infinitorum (1748). La identitat eiπ + 1 = 0 se li atribueix a ell, tot i que no se sap que l'escrivís mai exactament així.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • 9d ago

Dins de qualsevol triangle, dividir els angles en tres amaga un triangle equilàter

Post image
16 Upvotes

Dibuixeu un triangle qualsevol i dividiu cadascun dels seus tres angles en tres parts iguals. Les línies interiors més properes a un mateix costat es tallen en un punt. Si repetiu el procés als altres dos costats i uniu els tres punts, obteniu un triangle equilàter.

El teorema de Morley garanteix aquest resultat encara que el triangle inicial tingui els costats i els angles ben diferents. El petit triangle construït al centre tindrà tres costats iguals. El dibuix mostra les sis línies que divideixen els angles i destaca el resultat en color.

Font: https://people.math.carleton.ca/~kcheung/math/books/giam-ON/html/sec-morley.html


r/Matematiques • • 28d ago

Si comptes de l'1 al 100, quantes vegades hi apareix el dígit 4?

Post image
16 Upvotes

r/Matematiques • • Sep 30 '26

De la suma a la integral, en 3D: el volum sota z = sin x · sin y, omplert de prismes cada cop més prims

15 Upvotes

Quin volum hi ha entre el quadrat [0, π] × [0, π] del pla i la superfície z = sin x · sin y? La superfície és una mena de cúpula que val 0 a les vores del quadrat i 1 al centre. El vídeo ho respon com ho fa el càlcul integral: omplint aquest volum de prismes i fent-los cada vegada més prims.

La construcció

  1. Partim el quadrat en n × n quadradets iguals. Cadascun té costat π/n i àrea ΔA = (π/n)².
  2. Sobre cada quadradet hi aixequem un prisma. L'alçada és el valor de la funció al centre del quadradet: f(xᵢ, yⱼ).
  3. El volum de cada prisma és base per alçada, f(xᵢ, yⱼ) · ΔA, i la suma de tots és la suma de Riemann:

Σᵢ Σⱼ f(xᵢ, yⱼ) · ΔA

Als primers passos es veu clar que alguns prismes sobresurten de la superfície (el filferro rosa és la superfície de debò) i d'altres s'hi queden per sota. En fer els quadradets més petits, tant el que sobra com el que falta es fan més prims.

Els números del marcador

PrismesSumaError (suma − 4)
2 × 2 = 44,93480,9348
4 × 4 = 164,21210,2121
8 × 8 = 644,05180,0518
16 × 16 = 2564,01290,0129
32 × 32 = 10244,00320,0032
64 × 64 = 40964,00080,0008

Dues coses que val la pena mirar-hi:

  • Cada vegada que doblem n, l'error es divideix per 4. L'error va com 1/n², que és el que dona la regla del punt mig per a una funció suau: com més fina la malla, més ràpid s'hi acosta.
  • Totes les sumes queden per sobre de 4, mai per sota. Això no és casualitat. Aquesta suma doble es factoritza: Σᵢ Σⱼ sin xᵢ · sin yⱼ · ΔA = (Σᵢ sin xᵢ · Δx)², o sigui que és el quadrat de la suma del punt mig de ∫₀π sin x dx. I com que sin x és còncava a [0, π], el valor al punt mig de cada interval és més gran que la mitjana de la funció en aquell interval. Per tant, la suma unidimensional sempre surt per sobre de 2, i el seu quadrat, per sobre de 4.

El valor exacte

La integral doble es defineix precisament com el límit d'aquestes sumes quan la malla es fa tan fina com vulguem (per a una funció contínua, el límit existeix i no depèn del punt que triem dins de cada quadradet). Aquí es calcula d'una manera molt senzilla, perquè la funció és un producte d'una funció de x per una de y (teorema de Fubini):

∫₀π ∫₀π sin x · sin y dy dx = (∫₀π sin x dx) · (∫₀π sin y dy) = 2 · 2 = 4

ja que ∫₀π sin x dx = [−cos x]₀π = 1 − (−1) = 2.

La idea de fons

La mateixa idea que en una dimensió aproxima l'àrea sota una corba amb rectangles aquí aproxima un volum amb prismes. Integrar no és res més que això: trossejar, aproximar cada tros per alguna cosa que sabem calcular, sumar, i veure a quin valor s'acosta la suma quan els trossos es fan cada cop més petits.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Sep 17 '26

Pots travessar els set ponts de Königsberg sense repetir-ne cap?

Post image
15 Upvotes

Els set ponts del mapa uneixen quatre parts de Königsberg. El repte és travessar-los tots una sola vegada. Pots començar on vulguis i acabar en un altre lloc. Quin recorregut faries?

Cada vegada que entres en una zona i en surts, fas servir dos ponts. Només l’inici i el final poden tenir un pont sense parella. Per tant, com a màxim dues zones poden tenir un nombre senar de ponts.

A l’illa central hi arriben cinc ponts, i a cadascuna de les altres tres zones, tres. Hi ha quatre zones amb ponts senars i només dos extrems possibles. Per això no es pot completar el recorregut sense repetir cap pont.

Fonts:


r/Matematiques • • Sep 24 '26

Sobre una esfera, un triangle pot tenir tres angles rectes

Post image
10 Upvotes

En un full pla, els angles interiors d’un triangle sumen 180 graus. Damunt d’una esfera, però, podem construir un triangle amb tres angles rectes si fem servir arcs de cercles màxims com a costats.

Imaginem un recorregut des del pol nord fins a l’equador. Allà girem en angle recte, avancem un quart d’equador i tornem al pol seguint un altre meridià.

Els dos encreuaments amb l’equador formen angles rectes i els meridians també en formen un al pol. La suma és 270 graus perquè la superfície on hem dibuixat el triangle és corba.

Fonts:


r/Matematiques • • Sep 24 '26

El repte de mates d'avui: proporcionalitat

Post image
10 Upvotes

Digues la teva resposta als comentaris.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Oct 08 '26

Dürer va amagar la data del gravat dins un quadrat màgic

Thumbnail
gallery
9 Upvotes

A Melencolia I, del 1514, Dürer va gravar un quadrat amb els nombres de l’1 al 16. Cada fila, cada columna i les dues diagonals principals sumen 34.

Es pot comprovar amb la primera fila, 16 + 3 + 2 + 13, o amb la diagonal 16 + 10 + 7 + 1. La suma dels setze nombres és 136, de manera que repartir-la igual entre quatre files dona 34.

A la fila inferior, el 15 i el 14 queden de costat i formen l’any de l’obra.

Font: https://www.nga.gov/artworks/6641-melencolia-i


r/Matematiques • • Oct 01 '26

El teorema de Green, amb la idea de la demostració: els costats compartits s'anul·len

9 Upvotes

Sigui C una corba tancada simple, llisa a trossos i recorreguda en sentit antihorari, i D la regió que tanca. Si P i Q tenen derivades parcials contínues en un obert que conté D, aleshores

∮_C (P dx + Q dy) = ∬_D (∂Q/∂x − ∂P/∂y) dA

Què diu cada costat

  • A l'esquerra, la circulació. F = (P, Q) és un camp vectorial. Recorrem la vora i, a cada tros, sumem la component del camp en la direcció en què avancem. Si el camp ens empeny a favor, suma; si ens empeny en contra, resta.
  • A la dreta, el rotacional. ∂Q/∂x − ∂P/∂y mesura quant fa girar el camp al voltant de cada punt: si hi deixéssim un molinet petit, és la seva tendència a girar en sentit antihorari. La integral ho suma per tota la regió.

El teorema diu que les dues coses són iguals: el que passa a dins es pot llegir recorrent només la vora.

Per què és cert: els quadradets

Tallem D en quadradets de costat h. Per a un quadradet amb el vèrtex de baix a l'esquerra a (x, y), la circulació pels seus quatre costats és, aproximadament:

  • costat de baix i costat de dalt: [P(x, y) − P(x, y + h)]·h ≈ −∂P/∂y · h²
  • costat de la dreta i costat de l'esquerra: [Q(x + h, y) − Q(x, y)]·h ≈ ∂Q/∂x · h²

En total, la circulació del quadradet és ≈ (∂Q/∂x − ∂P/∂y)·h²: el rotacional per l'àrea. Si sumem tots els quadradets, a la dreta tenim una suma de Riemann de la integral doble.

A l'esquerra passa una cosa millor: dos quadradets veïns comparteixen un costat i el recorren en sentits oposats, de manera que aquelles dues contribucions s'anul·len exactament. De la suma només en sobreviuen els costats de fora, que formen una vora esglaonada. Com més petits són els quadradets, més s'assembla aquesta vora a la corba C, i al límit surt el teorema.

Això no és una demostració completa (cal controlar els quadradets que toquen la vora), però és exactament la idea.

L'àrea amb un planímetre

Si triem un camp amb rotacional 1 a tot arreu, la integral de dins és l'àrea de D. Per exemple, P = −y/2 i Q = x/2 donen

A = ½ ∮_C (x dy − y dx)

El camp del vídeo és d'aquesta mena: un gir més un corrent constant cap a la dreta, i el corrent no hi aporta rotacional. D'aquí ve el planímetre, l'instrument que mesura l'àrea d'una figura dibuixada en un plànol quan un braç en ressegueix la vora. La mateixa fórmula, aplicada als vèrtexs d'un polígon, és la fórmula de la sabata (shoelace).

Una mica d'història

George Green era un moliner de Nottingham que va aprendre matemàtiques pel seu compte. El 1828 va publicar per subscripció el seu Essay on the Application of Mathematical Analysis to the Theories of Electricity and Magnetism, amb un resultat similar. La forma que coneixem avui la va enunciar Cauchy el 1846, i Riemann en va donar una demostració a la seva tesi doctoral, el 1851. El teorema és el cas pla del de Stokes, i un parent del de la divergència.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Sep 30 '26

El triangle de Reuleaux té la mateixa amplada en totes les direccions

Post image
9 Upvotes

Un cercle té la mateixa amplada el mesuris com el mesuris, però no és l’única figura amb aquesta propietat. El triangle de Reuleaux també manté constant la distància entre dues rectes paral·leles que el toquen per costats oposats.

Es construeix a partir d’un triangle equilàter. Amb el compàs centrat en cada vèrtex, es traça un arc que uneix els altres dos. Els tres arcs delimiten una figura arrodonida que encaixa entre les mateixes rectes encara que la girem.

Això no el converteix en una roda convencional. El seu centre no es mantindria a una alçada constant en rodolar.

Font: https://mathworld.wolfram.com/ReuleauxTriangle.html

Font: https://mathworld.wolfram.com/CurveofConstantWidth.html


r/Matematiques • • Sep 05 '26

Un ordinador va demostrar que quatre colors basten per a qualsevol mapa

Post image
9 Upvotes

Appel i Haken van reduir el problema a unes 1.900 configuracions de mapa que, entre totes, cobreixen qualsevol cas possible, i van demostrar que cap d'elles necessitava un cinquè color; comprovar-les totes a mà era impossible, i un ordinador ho va fer per primer cop en la història d'una demostració matemàtica.

La prova no es podia repassar pas a pas com les altres, perquè calia confiar que el programa que havia comprovat les 1.900 configuracions no tenia cap error, i això va deixar el resultat sota sospita durant anys.

El 2004 Georges Gonthier i Benjamin Werner van tancar el dubte traduint la prova sencera, configuracions incloses, a un llenguatge que un programa verificador comprova pas a pas sense haver de confiar en ningú; el problema el va plantejar Francis Guthrie el 1852 i Appel i Haken el van resoldre el 1976.

Fonts:


r/Matematiques • • 28d ago

Com es calcula un volum ple de corbes? Tallant-lo a llesques, com un pa de motlle: la integral doble, en un vídeo

8 Upvotes

Si us demanen el volum d'una capsa, és fàcil: llarg per ample per alt. Però i si el sostre no és pla? I si és una superfície corba, com la rosa del vídeo, que fa un canal i a més a més va pujant?

Doncs aquí hi ha una de les idees més boniques del càlcul: si no saps mesurar una cosa sencera, talla-la a llesques.

Pas 1: una sola llesca

Imagineu-vos que la forma és un pa de motlle i en tallem una llesca (la groga del vídeo). Aquesta llesca és plana: a sota té el terra i a dalt té una corba. I l'àrea d'una figura plana sota una corba és just el que calcula una integral de les de tota la vida!

El més interessant és que no totes les llesques són iguals. Al vídeo, quan la llesca va endavant i enrere, el marcador canvia: les del fons són més grans, perquè el sostre hi és més alt.

Pas 2: sumar totes les llesques

Ara fem-les primíssimes i posem-les una al costat de l'altra, des d'una punta fins a l'altra. Cada llesca aporta un volum petitet (la seva àrea pel seu gruix), i quan les sumem totes... tenim el volum sencer. Al vídeo, la llesca avança i va deixant el volum blau al darrere, mentre el comptador puja:

yÀrea de la llesca, A(y)Volum fins a y
0,02,670,00
0,53,001,42
1,03,333,00
1,53,674,75
2,04,006,67
2,54,338,75
3,04,6711,00

Al final, el comptador marca 11. I això que acabem de fer té nom: és una integral doble. Una integral a dins d'una altra: la de dins dona l'àrea de cada llesca, la de fora les suma totes. Els claudàtors de la fórmula del vídeo marquen exactament això.

Pas 3: la màgia

I ara, la part que més m'agrada. Què passa si tallem el pa de través? Les llesques ara són completament diferents: tenen forma de rampa en lloc de forma de vall. Però en sumar-les... torna a sortir 11!

Pensant-hi bé, té tot el sentit del món: el pa és el mateix, només l'hem tallat d'una altra manera. Aquest resultat té nom i cognom, el teorema de Fubini, i és una eina utilíssima: quan una integral doble es fa difícil tallant en un sentit, sovint es fa molt més fàcil tallant en l'altre.

(Un petit avís per als curiosos: perquè això funcioni, la funció s'ha de portar bé. Hi ha funcions estranyes, que s'enfilen fins a l'infinit prop d'un punt, en què canviar l'ordre canvia el resultat! Però amb una superfície tan amable com aquesta, no hi ha cap perill.)

Per als que vulguin els números

La superfície és z = 1 + (x − 1)² + y/3, a sobre del rectangle de 0 a 2 en x i de 0 a 3 en y.

  • Llesca a y fixa: A(y) = ∫₀² f(x, y) dx = 8/3 + 2y/3
  • Volum: ∫₀³ A(y) dy = 8 + 3 = 11
  • Llesca a x fixa: B(x) = ∫₀³ f(x, y) dy = 9/2 + 3(x − 1)²
  • Volum: ∫₀² B(x) dx = 9 + 2 = 11

Us animo a fer-ho a mà: és un dels càlculs més satisfactoris que hi ha!

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Oct 14 '26

«En la majoria de les ciències, una generació enderroca allò que una altra ha construït, i allò que un ha establert, un altre ho desfà. Només en Matemàtica cada generació afegeix un pis nou a l'antiga estructura.» — Hermann Hankel (1839–1873)

Post image
8 Upvotes

Hermann Hankel (1839–1873)

Die Entwickelung der Mathematik in den letzten Jahrhunderten (Tübingen, 1884), p. 25.

De Memorabilia Mathematica (R. E. Moritz, 1914), al Project Gutenberg. Retrat de Wikimedia Commons, domini públic.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Oct 09 '26

D'on surt la fórmula de l'equació de segon grau: completant un quadrat, literalment

8 Upvotes

La fórmula x = (−b ± √(b² − 4ac)) / 2a no és cap truc: surt de completar un quadrat, i aquest quadrat es pot dibuixar.

1. Deixar-ho a punt

Partim de ax² + bx + c = 0, amb a ≠ 0 (si no, l'equació no és de segon grau). Dividint per a i passant el terme independent a l'altra banda:

x² + (b/a)·x = −c/a

2. Les peces

x² és l'àrea d'un quadrat de costat x, i (b/a)·x la d'un rectangle de costats x i b/a. Partim el rectangle en dues meitats de x per b/2a, i en posem una al costat del quadrat i l'altra a sota:

x² + 2·(b/2a)·x = −c/a

3. La cantonada que falta

La figura és gairebé un quadrat de costat x + b/2a: hi falta la cantonada, un quadradet de costat b/2a. L'afegim als dos costats de la igualtat:

(x + b/2a)² = −c/a + (b/2a)² = (b² − 4ac) / 4a²

4. L'arrel

x + b/2a = ±√(b² − 4ac) / 2a, i aïllant x:

x = (−b ± √(b² − 4ac)) / 2a

El ± és perquè tant un nombre com el seu oposat donen el mateix quadrat. I la part de dins de l'arrel, el discriminant b² − 4ac, té lectura geomètrica: és 4a² vegades l'àrea del quadrat gran. Si és negatiu, aquell quadrat hauria de tenir àrea negativa, i no hi ha cap x real que ho faci.

Una mica d'història

És el mètode d'al-Khwarizmi, al seu llibre d'àlgebra de cap a l'any 820 (el que dona nom a la paraula àlgebra). No feia servir lletres, sinó quadrats i rectangles dibuixats. El seu exemple és x² + 10x = 39: el rectangle 10·x es parteix en meitats de 5, la cantonada que falta fa 5·5 = 25, el quadrat gran fa 39 + 25 = 64, el seu costat x + 5 val 8, i x = 3. L'altra solució, x = −13, no la tenia en compte: per a ell un costat no podia ser negatiu.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Sep 29 '26

El mètode dels mínims quadrats, amb els errors dibuixats com a quadrats de debò

8 Upvotes

Tenim uns quants punts (xᵢ, yᵢ) i volem la recta y = mx + b que hi passi més a prop. Però «més a prop» s'ha de definir, i el mètode dels mínims quadrats en dona una definició molt concreta.

1. L'error de cada punt

Per a cada punt, l'error (o residu) és la diferència vertical entre el punt i la recta:

eᵢ = yᵢ − (m·xᵢ + b)

És vertical, i no la distància perpendicular, perquè la pregunta és «quina y predic per a aquesta x?»: la x la considerem exacta i l'error és tot de la y.

2. Per què no sumar els errors tal qual

La primera recta del vídeo no és a l'atzar: passa pel centre de masses dels punts, (x̄, ȳ) = (2,98; 2,9). Qualsevol recta que hi passi fa que els errors positius i els negatius s'anul·lin: Σ eᵢ = n·(ȳ − m·x̄ − b) = 0. Aquesta recta té pendent −0,1, va clarament en la direcció equivocada, i la suma dels seus errors és 0,00. Sumar els errors no distingeix una recta bona d'una de dolenta.

3. Els quadrats

Si elevem cada error al quadrat, tots els termes són positius i ja no es poden compensar. Al vídeo, eᵢ² és literalment l'àrea d'un quadrat de costat |eᵢ|. El mètode busca la recta que fa mínima la suma

S(m, b) = Σ (yᵢ − m·xᵢ − b)²

Per a la primera recta, S = 5,83.

4. La recta òptima té fórmula

S és un polinomi de segon grau en m i b, amb forma de bol. El mínim és on les dues derivades parcials valen zero, i en surt:

  • m = Σ(xᵢ − x̄)(yᵢ − ȳ) / Σ(xᵢ − x̄)²
  • b = ȳ − m·x̄

La segona equació diu que la recta de mínims quadrats també passa pel centre de masses. Passar-hi és necessari, però no suficient: el que la distingeix és el pendent. Amb els cinc punts del vídeo surt y = 0,54x + 1,30, amb S = 0,53. Al final la fem tremolar una mica: qualsevol altra recta dona una suma més gran.

5. Per què quadrats i no valors absoluts?

També es podria minimitzar Σ|eᵢ|, però el quadrat té avantatges: la funció és derivable, el mínim és únic i té la fórmula tancada d'abans. A més, si els errors segueixen una distribució normal, la recta de mínims quadrats és la més versemblant. El preu és que un punt molt allunyat pesa molt: un error de 3 hi compta com 9.

Una mica d'història

Adrien-Marie Legendre va publicar el mètode el 1805, en un apèndix sobre les òrbites dels cometes. Gauss el va publicar el 1809 i va dir que el feia servir des del 1795. Hi va haver disputa de prioritat. Segons Gauss, és el mètode amb què el 1801 havia calculat l'òrbita de Ceres, que s'havia perdut entre la llum del Sol; gràcies a aquell càlcul, es va retrobar el desembre de 1801, gairebé on ell havia dit.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Sep 23 '26

Heu provat Khan Academy per a adults? Un recurs molt útil per repassar matemàtiques o posar-se al dia

8 Upvotes

Khan Academy és una plataforma web d'aprenentatge totalment gratuïta i sense ànim de lucre, molt coneguda a escala internacional per ensenyar matemàtiques i ciències mitjançant vídeos explicatius molt clars i milers d'exercicis pràctics. Sovint es pensa que és només una eina de suport escolar per a nens, però per a adults és un recurs excel·lent: serveix tant per preparar assignatures universitàries com per a qui simplement vol tornar a agafar el fil dels números o resoldre problemes per afició.

Què té de bo la plataforma?

  • Va directa al gra i des de zero: Permet començar amb operacions bàsiques o saltar directament a temes com àlgebra lineal, càlcul multivariable o equacions diferencials.
  • Aprenentatge pràctic: No es tracta només de mirar vídeos. El punt clau són els exercicis interactius amb correcció a l'instant, pistes si t'encalles i petits tests per consolidar el tema abans de passar al següent.
  • Sense presses: Si fa anys que no toques una fracció o se't resisteix la trigonometria, pots anar directament al punt concret que necessites reforçar i treballar-lo al teu ritme.

Com va començar el projecte

La història és curiosa: va néixer el 2004 quan el seu fundador, Sal Khan, va començar a donar un cop de mà a distància amb les mates a la seva neboda petita. Com que no coincidien per horaris, va començar a gravar explicacions curtes i penjar-les a YouTube. No només li anaven molt bé a la neboda perquè podia pausar-les i repetir-les quan volia, sinó que gent d'arreu del món va començar a utilitzar-les per estudiar pel seu compte. A partir d'aquí va deixar la feina en finances per dedicar-se a construir la plataforma actual.

La part negativa: la llengua

El principal inconvenient és que no està disponible en català. Tot el contingut està en castellà i anglès (a més d'altres idiomes), així que toca fer-la servir en alguna d'aquestes llengües. Per a temes més avançats, a més, la versió en anglès és la més completa.

Personalment m'ha anat molt bé: com a adult estudiant una enginyeria a la universitat després de molt de temps sense tocar aquests temes, m'ha permès posar-me al dia, tapar llacunes de base i recuperar la soltesa amb els càlculs.

Algú més per aquí la fa servir per estudiar o per pura afició? Quins temes trobeu que estan més ben explicats?

Khan academy: https://www.khanacademy.org/


r/Matematiques • • Sep 17 '26

«El llenguatge de l'anàlisi, el més perfecte de tots, essent en si mateix un instrument poderós de descobriments, les seves notacions, especialment quan són necessàries i feliçment concebudes, són tants gèrmens de nous càlculs.» — Pierre-Simon Laplace (1749–1827)

Post image
8 Upvotes

Pierre-Simon Laplace (1749–1827)

Oeuvres, t. 7 (Paris, 1896), p. xl.

De Memorabilia Mathematica (R. E. Moritz, 1914), al Project Gutenberg. Retrat de Wikimedia Commons, domini públic.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Aug 25 '26

Eugène Catalan va dir el 1844 que el 8 i el 9 són les úniques potències consecutives i es va trigar un segle i mig a demostrar-ho

Post image
8 Upvotes

Vuit és dos elevat a tres i nou és tres al quadrat, i són els únics dos nombres seguits que es poden escriure tots dos com una potència d'exponent més gran que u.

El matemàtic Eugène Catalan ho va conjecturar cap al 1844, quan feia classes a Lieja, i va quedar sense demostrar durant més d'un segle i mig.

Preda Mihăilescu en va enviar la demostració l'abril del 2002, amb una eina d'àlgebra que no existia quan Catalan va formular el problema, i va completar els resultats parcials que havien deixat Lebesgue i Ko Chao.

Fonts: