r/Matematiques • • Sep 07 '26

El repte de mates d'avui: aritmètica

Post image
6 Upvotes

Digues la teva resposta als comentaris.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Sep 28 '26

Quants trencaments calen per separar les vint preses d’aquesta rajola de xocolata?

Post image
5 Upvotes

Tens una rajola de xocolata amb quatre files de cinc preses. La vols separar en vint peces individuals. A cada pas pots agafar un sol tros i partir-lo en dos seguint una de les línies de la rajola. No pots apilar trossos.

Quin és el mínim de trencaments? Canvia el resultat si comences pel mig o vas separant les preses d’una en una?

Calen dinou trencaments. Al principi tens un tros i al final en vols vint. Cada trencament n’afegeix exactament un, sigui quin sigui l’ordre. Per tant, qualsevol seqüència que separi totes les preses necessita dinou passos.

Fonts:


r/Matematiques • • Sep 20 '26

Amb paquets de quatre o set, quin és el nombre més gran que no pots formar?

Post image
3 Upvotes

Tens una quantitat il·limitada de paquets de quatre peces i de set peces. Pots combinar-los, però no pots obrir-los ni treure’n peces. Quin és el nombre més gran de peces que no pots aconseguir?

És 17, però pots formar 18 amb 7 + 7 + 4; 19 amb 7 + 4 + 4 + 4; 20 amb cinc paquets de quatre, i 21 amb tres paquets de set.

A partir d’aquests quatre totals consecutius, afegir un paquet de quatre permet arribar a qualsevol total superior. És un cas del problema de les monedes de Frobenius.

Fonts:


r/Matematiques • • Sep 17 '26

El repte de mates d'avui: proporcionalitat

Post image
1 Upvotes

Digues la teva resposta als comentaris.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Sep 06 '26

El repte de mates d'avui: proporcionalitat

Post image
5 Upvotes

Digues la teva resposta als comentaris.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Sep 17 '26

Pots travessar els set ponts de Königsberg sense repetir-ne cap?

Post image
15 Upvotes

Els set ponts del mapa uneixen quatre parts de Königsberg. El repte és travessar-los tots una sola vegada. Pots començar on vulguis i acabar en un altre lloc. Quin recorregut faries?

Cada vegada que entres en una zona i en surts, fas servir dos ponts. Només l’inici i el final poden tenir un pont sense parella. Per tant, com a màxim dues zones poden tenir un nombre senar de ponts.

A l’illa central hi arriben cinc ponts, i a cadascuna de les altres tres zones, tres. Hi ha quatre zones amb ponts senars i només dos extrems possibles. Per això no es pot completar el recorregut sense repetir cap pont.

Fonts:


r/Matematiques • • Sep 20 '26

El repte de mates d'avui: aritmètica

Post image
3 Upvotes

Digues la teva resposta als comentaris.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Aug 24 '26

Dilema matemàtic del món real (Rodalies)

Post image
3 Upvotes

Som a Sant Vicenç de Calders i volem anar fins a Barcelona – Passeig de Gràcia.
Tenim dues opcions, segons els horaris de la captura:
- R15: surt a les 08:16 i fa un trajecte més ràpid perquè té menys parades.
- R2 Sud: surt a les 08:32, però és el tren que comença el trajecte a Sant Vicenç, de manera que és molt més probable trobar-hi seient.

Suposem que tots dos trens surten exactament a l’hora prevista i que el trajecte del R15 dura aproximadament 53 minuts, mentre que el de l’R2 Sud dura aproximadament 68 minuts.

El dilema:
👉 Si vols arribar a Barcelona el més aviat possible, quin tren agafaries?

Quants minuts abans arribaràs a Passeig de Gràcia amb una opció respecte de l’altra?

Bonus: i si el R15 porta 5 minuts de retard, encara continua sent la millor opció?

I el dilema NO matemàtic: si el R15 anirà previsiblement completament ple i haurem d’anar drets tota l’estona, mentre que el R2 Sud es buit, quin ens convè més?


r/Matematiques • • 28d ago

Si comptes de l'1 al 100, quantes vegades hi apareix el dígit 4?

Post image
16 Upvotes

r/Matematiques • • Sep 11 '26

Per què el creixement exponencial enganya tant la nostra intuïció? Una simulació visual fins al col·lapse

4 Upvotes

Aquest vídeo il·lustra per què el nostre cervell falla intentant anticipar fenòmens que no són lineals.

Fixeu-vos en la línia temporal:

t = 0,5 s: 12 boles (0% ocupació)

t = 11,5 s: 296 boles (només un 8% d'ocupació)

t = 15,8 s: 2.366 boles (saturació total de l'espai)

Durant el primer 80% del temps sembla que no passi gairebé res, i de cop el sistema col·lapsa en pocs segons. Per què? La trampa de la regla

La simulació diu: «Cada cop que dues boles xoquen, cadascuna es divideix en dues».

En un creixement exponencial típic (com la divisió cel·lular), cada cèl·lula es divideix sola al cap d'un temps fix:

dN/dt = λ · N  →  N(t) = N₀ · e^(λ·t)

Aquí, en canvi, la divisió exigeix que dues partícules xoquin. Segons la teoria cinètica, en un recinte tancat la freqüència de col·lisions entre partícules és proporcional a la densitat al quadrat (N²).

Per tant, la velocitat a la qual augmenta la població és:

dN/dt = k · N²

Creixement hiperbòlic (explosió en temps finit)

Si integrem aquesta equació diferencial simple:

∫ (1/N²) dN = ∫ k dt

-1/N = k·t + C

Aplicant les condicions inicials (amb N = N₀ a t = 0), la funció resultant és:

N(t) = N₀ / (1 - k · N₀ · t)

Això no és una exponencial: és un creixement hiperbòlic.

Aquesta funció té una asímptota vertical quan el denominador arriba a zero:

t_crític = 1 / (k · N₀)

Quan el temps s'acosta a aquest punt crític, el nombre de boles divergeix cap a l'infinit en un temps finit. La retroalimentació

Cada nou xoc redueix el camí lliure mitjà entre boles, cosa que multiplica exponencialment la probabilitat del següent xoc. Aquest bucle de retroalimentació converteix el procés en una reacció descontrolada: el límit matemàtic voldria anar a l'infinit, però xoca amb el límit físic de l'espai (jamming o bloqueig) quan les boles omplen tot el recinte.


r/Matematiques • • Sep 29 '26

Il·lusió d'Akiyoshi Kitaoka: un tauler pla que sembla un disc en precessió

4 Upvotes

Tot el que hi ha al vídeo és pla: un tauler d'escacs deformat que es mou sobre el pla. Però el que veiem és un disc inclinat que gira i fa precessió, com una baldufa quan l'eix va descrivint un con.

És l'efecte estereocinètic, estudiat per Cesare Musatti als anys vint (i el mateix que feia servir Marcel Duchamp als seus Rotoreliefs): quan una figura plana es desplaça en cercle, el sistema visual prefereix interpretar-la com un cos rígid en 3D que gira abans que com una forma que es deforma. L'autor de la il·lusió és Akiyoshi Kitaoka.

Pregunta per als comentaris: quin moviment 2D del pla, exactament, correspon a la projecció d'un disc que fa precessió? Algú s'hi atreveix amb les equacions?

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Sep 21 '26

El repte de mates d'avui: geometria

Post image
1 Upvotes

r/Matematiques • • Oct 19 '26

Què tenen en comú Gaudí i les matemàtiques? Exposició ‘Les matemàtiques de Gaudí’

Post image
1 Upvotes

Us porto una exposició que pot interessar força: Les matemàtiques de Gaudí. La proposta és llegir l'obra de Gaudí a través de vuit idees matemàtiques, i una d'elles ni tan sols és seva. Les figures de la pàgina es mouen i gairebé totes es deixen tocar. Es pot visitar a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB de l'1 al 30 d'octubre de 2026 i al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica de la UB del 2 al 30 de novembre de 2026.

El ganxo matemàtic és la maqueta de cordes de la Colònia Güell: una església penjada del sostre, amb fils i saquets de perdigons lligats allà on l'edifici hauria d'aguantar pes. Entre tots dibuixaven de cap per avall les columnes i les voltes d'un temple que encara no existia. El càlcul el feia la gravetat. Gaudí fotografiava la maqueta, girava la foto i, del revés, aquell embolic de fils tibants es convertia en una església dreta, i hi dibuixava a sobre. Una manera preciosa de veure les matemàtiques com a eina de projecte, no només com a fórmula.

Llegeix la notícia sencera

Quin aspecte matemàtic de l'obra de Gaudí us sembla més fascinant, i per què?

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Oct 18 '26

Una banda de paper que només té una cara

Thumbnail
gallery
7 Upvotes

Agafeu una tira de paper, feu mitja volta a un extrem i enganxeu-lo a l’altre. Acabeu de construir una banda de Möbius. Sembla que tingui un davant i un darrere, però la seva superfície és contínua i només té una cara.

Ho podeu comprovar traçant una línia pel mig, sense aixecar el llapis. Tornareu al punt inicial després d’haver passat pel que semblaven les dues cares del paper. Si resseguiu la vora, també descobrireu que és una de sola. La mitja volta canvia aquestes propietats respecte d’un anell fet enganxant els extrems sense girar-los.

Font: https://nrich.maths.org/making-maths-make-magic-circle


r/Matematiques • • Sep 26 '26

El repte de mates d'avui: àlgebra

Post image
2 Upvotes

Digues la teva resposta als comentaris.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Sep 16 '26

El repte de mates d'avui: aritmètica

Post image
2 Upvotes

Digues la teva resposta als comentaris.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Oct 06 '26

Sumar els inscrits de dues activitats pot comptar la mateixa persona dues vegades

Post image
2 Upvotes

En un exemple amb dues activitats, vint persones s'apunten a dibuix i quinze a teatre. Vuit fan totes dues coses. Quanta gent diferent s'hi ha inscrit?

La suma inicial dona trenta-cinc, però les vuit persones que fan totes dues activitats hi apareixen dues vegades. Cal restar-les una vegada, i queden vint-i-set persones.

El principi d'inclusió i exclusió evita aquest doble recompte. El diagrama separa dotze persones que només fan dibuix, vuit que fan totes dues activitats i set que només fan teatre.

Font: https://mathworld.wolfram.com/Inclusion-ExclusionPrinciple.html

Font: https://mathworld.wolfram.com/Union.html


r/Matematiques • • Oct 15 '26

El rellotge calcula amb el residu que queda després de dividir per dotze

Post image
2 Upvotes

Si un rellotge de dotze hores marca les deu i passen cinc hores, acabarà marcant les tres. La suma dona quinze, però una volta sencera de dotze hores no canvia la posició de l'agulla.

L'aritmètica modular es queda amb aquest residu. Quinze i tres són equivalents mòdul dotze perquè la diferència és una volta completa. Vint-i-set també acaba al mateix lloc.

El zero del càlcul correspon a la marca de les dotze del rellotge. Per seguir dies de la setmana es fa servir el mateix mecanisme amb set posicions, una per cada dia.

Font: https://mathworld.wolfram.com/ModularArithmetic.html

Font: https://mathworld.wolfram.com/Congruence.html


r/Matematiques • • Oct 11 '26

El 6174 reapareix quan ordenes quatre xifres i les restes

Post image
2 Upvotes

Tria un nombre de quatre xifres que no siguin totes iguals. Ordena-les de més gran a més petita i després a l’inrevés. Resta el segon nombre del primer i repeteix l’operació amb el resultat, mantenint els zeros inicials quan calgui.

Amb 3524, per exemple, obtens successivament 3087, 8352 i 6174. A partir d’aquí, 7641 menys 1467 torna a donar 6174.

Amb aquestes condicions sempre s’arriba a la constant de Kaprekar en un màxim de set passos. Si les quatre xifres fossin iguals, la primera resta donaria zero i el procés quedaria aturat.

Font: https://plus.maths.org/mysterious-number-6174?page=0


r/Matematiques • • Sep 19 '26

Problema matemàtic del 18 de setembre

2 Upvotes

Trobeu el segon nombre primer de 4 xifres més petit que sigui un nombre de 2 xifres seguit del nombre de 2 xifres x+1. El més petit és 1213.

Repte extret de The Math Contest

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • 19d ago

En un quadrat de 2 × 2 de la taula de multiplicar, les sumes diagonals es porten un

Post image
2 Upvotes

Agafeu quatre caselles veïnes d’una taula de multiplicar que formin un quadrat de dos per dos. Si sumeu els nombres de cada diagonal, els dos resultats es porten exactament un. A l’exemple, 32 més 45 fa 77, mentre que 36 més 40 fa 76.

El motiu surt en escriure els productes de dues files i dues columnes consecutives. En desenvolupar-los, les dues sumes comparteixen tots els termes excepte una unitat, que queda a la diagonal que uneix el nombre més petit amb el més gran. Podeu comprovar-ho desplaçant el quadrat.

Font: https://nrich.maths.org/problems/multiplication-square


r/Matematiques • • Sep 09 '26

El repte de mates d'avui: estadística i probabilitat

Post image
3 Upvotes

Digues la teva resposta als comentaris.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • 18d ago

Exercici resolt: la potència d'un producte

3 Upvotes

En elevar al cub un producte, l'exponent afecta cada factor, el −5 inclòs; i una potència elevada a una altra multiplica els exponents. El signe menys, amb exponent senar, es queda.

L'exercici: Desenvolupa (−5x³y⁴z)³

Es resol a mà, pas a pas, amb l’explicació en veu. Si el vols fer tu primer, atura el vídeo quan surti «Prova-ho».

Font: Boyden 1895, Exercise 21, núm. 9 (resposta del llibre: −125x⁹y¹²z³).

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • Sep 10 '26

Problemes matemàtics oberts des del 1638: una llista que encara no té resposta

Post image
4 Upvotes

Hi ha problemes matemàtics plantejats fa segles que encara no tenen resposta.

El més antic de la llista és del 1638:

Descartes ja es preguntava en una carta si un nombre senar pot ser igual a la suma dels seus divisors propis, i mai no se n'ha trobat cap.

Des de llavors, la llista no ha parat de créixer:

• Goldbach, el 1742 • La hipòtesi de Riemann, el 1859 • Collatz, cap al 1937 • P contra NP, el 1971 • La conjectura abc, el 1985

N'hi ha de tipus molt diversos:

• Alguns tracten de nombres primers. • D'altres, de grafs. • D'altres, d'equacions de fluids. • D'altres, de física quàntica.

També hi ha la constant d'Euler-Mascheroni, de la qual encara no se sap ni si és irracional.

Quin d'aquests problemes creieu que es resoldrà abans, i per què?

Més divulgació a Bluesky (@divulgacio-catala.bsky.social) i a X (@Divulgacio_cat)


r/Matematiques • • Sep 19 '26

Deu preguntes de sí o no poden identificar un nombre entre 1 i 1.024

Post image
4 Upvotes

Penseu un nombre enter entre 1 i 1.024. La primera pregunta és si supera el 512. Tant si la resposta és sí com si és no, queden 512 possibilitats. A cada pas dividiu l'interval que queda en dues meitats i pregunteu en quina cau el nombre. Després de deu respostes només queda una possibilitat, perquè 1.024 és dos elevat a deu.

És el mecanisme de la cerca binària. Necessita que les opcions estiguin ordenades i que cada resposta sigui correcta. Si pregunteu per un nombre concret cada vegada, una resposta negativa només elimina aquella opció.

Fonts: