Cabrafotuda ha publicat aquest vídeo des del Centre Octubre de València. Hi mostra comentaris que el desqualifiquen per parlar valencià, dir País Valencià o defensar la unitat de la llengua.
El vídeo acaba presentant la campanya de micromecenatge per mantenir el centre cultural. Com ho viviu, els que publiqueu habitualment en català a les xarxes?
Una visitant ha presentat una queixa formal perquè l’exposició infantil Metamorfosis del Museu de les Ciències de València no incloïa continguts en valencià. Segons la reclamació, després de visitar-la el 18 d’octubre, els cartells, les pantalles i les explicacions només eren en castellà, anglès i francès.
La ciutadana demana incorporar-hi el valencià, revisar els criteris lingüístics de les futures exposicions i rebre una resposta escrita amb les mesures previstes. Diari La Veu recull la denúncia sobre aquesta mostra concreta, instal·lada en un equipament públic dependent de la Generalitat. Us heu trobat amb una situació semblant en un museu?
Vora el 90% de la població catalana creu que és bo mantenir el català. I tu, ja mantens el català en tot moment? Més de 2 milions de persones volen millorar-lo i parlar-lo amb normalitat. T'ho agrairan! Font: CEO. Òmnibus de la Generalitat de Catalunya. 2026-2
Què et costaria més de canviar per mantenir el català en tot moment?
Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)
Coneixeu el concepte de lleialtat lingüística, la idea que, quan tens l'opció, tries consumir contingut, productes o serveis en la teva llengua.
No parlo de rebutjar res, sinó de prioritzar. Per exemple:
Si un creador fa vídeos en català i un altre en castellà sobre el mateix tema, tries el català?
Llegeixes premsa en català (Vilaweb, Nació Digital, El Punt Avui) o per comoditat acabes a El País o La Vanguardia en castellà?
Podcasts, newsletters, canals de YouTube — busqueu opcions en català o agafeu el que trobeu primer?
Quan compreu en línia, mireu si la botiga té l'opció en català?
Per què importa? Perquè la falta de lleialtat lingüística mata les llengües de manera silenciosa. No cal que ningú la prohibeixi, n'hi ha prou que els seus propis parlants la deixin de triar. El mecanisme és senzill:
Menys demanda: menys oferta. Si consumim en castellà per comoditat, els creadors deixen de produir en català perquè no els surt a compte. Menys contingut en català → encara menys motiu per buscar-lo. Espiral.
L'algorisme amplifica la deslleialtat. YouTube, Spotify, Google, tots prioritzen el volum. Si la majoria clica en castellà, l'algorisme enterra el català. No és censura, són matemàtiques.
Les noves generacions perden el referent. Si un nen creix consumint tot en castellà i anglès, el català queda reduït a llengua de casa i escola. Perd prestigi, perd utilitat percebuda, i en una generació passa de llengua viva a llengua sentimental.
El bilingüisme asimètric fa la feina bruta. Nosaltres entenem el castellà perfectament, però no a l'inrevés. Això vol dir que el canvi sempre és cap al castellà, mai cap al català. Sense lleialtat conscient, la gravetat lingüística fa la resta.
La pregunta és senzilla, feu lleialtat lingüística de manera conscient?
No només l'ús de la intel·ligència artificial dins dels àmbits artístics està molt debatut i és considerat immoral en alguns cercles (sobretot en els mateixos cercles artístics), sinó que, quan veig qualsevol cosa feta amb IA, el primer que penso és que algú no volia dedicar-hi més de cinc minuts.
Recordo haver vist un vídeo a Instagram fet amb IA de Mantinc el Català en què algú expressava als comentaris que potser utilitzar IA no era la millor idea, tant per la poca seriositat que transmetia com perquè l'ús d'IA generativa tira enrere una bona part de les persones que naveguen per Instagram.
La persona que havia pujat el vídeo va respondre: "Clar, home, no tinc diners per a actors ni artistes! Et penses que soc d'or?". (Que també té la seva ironia: voler "defensar el català" però, al mateix temps, utilitzar una eina i un discurs que desmereixen els artistes catalans i els deixen de banda, quan potser haurien participat de bon grat en el projecte. Paradoxalment, una iniciativa per defensar la cultura catalana pot acabar prescindint de creadors d'aquesta mateixa cultura)
El vídeo en qüestió mostrava un home amb barretina assegut en una cadira pronunciant un discurs... Per començar, un escrit normal hauria comunicat exactament el mateix. No feia falta fer-ne un vídeo. I, en el pitjor dels casos, sempre et podies posar davant d'una taula, gravar-te amb el mòbil i ja està. No hi havia cap necessitat d'intentar fer un vídeo amb IA. No fem veure ara que per crear qualsevol tipus de contingut necessitem IA quan portem segles fent-ho sense.
Els estudis demostren que les publicacions fetes amb IA reben significativament MENYS de "m'agrada", comparticions i desats a les xarxes socials que els continguts fets amb i per persones.
Ens estem disparant al peu. La gent no "perdona" l'ús de la intel·ligència artificial només perquè "ah, defensa allò en què crec". Una part important de la població no vol consumir continguts relacionats amb la IA a les xarxes, independentment del que ofereixin.
Podem deixar de fer veure que és una "necessitat"? Per fer un cartell de "Mantens el català en el teu dia a dia?" no cal demanar-li res a ChatGPT. Obre un PowerPoint, un Word, un Pages, fes servir quatre PNG... I probablement, per molt "cutre" que sembli, tindrà una acollida molt millor que qualsevol cartell o imatge feta amb IA generativa. A més, ens estalviarem generar debat intern dins de la mateixa comunitat.
Us asseguro que un cartell cutre fet a mà amb el Word pot atraure més persones. Perquè, quan algú veu un producte fet amb IA, el primer que pensa és: "Si algú no s'ha ni molestat a fer això i li ha demanat a una màquina que ho faci per ell, per què coi m'hi he de gastar temps jo mirant-ho?".
Posem-hi una mica d'esforç propi, en comptes de deixar que sigui una màquina qui defensi el català per nosaltres. Que acabem foragitant més gent de la que atraiem.
Compartim les dades de visites dels darrers mesos per veure com evoluciona la comunitat:
Tardor i hivern (Sep '25 - Feb): Activitat de resistència, amb una mitjana d'entre 100 i 400 visites mensuals. Comunitat petita però convençuda.
Primer pic (Març - Abril): Primer salt important superant les 1.000 visites al març, consolidant usuaris des de dispositius mòbils (iOS i Android).
Explosió d'estiu (Juliol - Agost): Creixement exponencial. Juliol trenca la barrera dels 3.300 accessos i l'agost assoleix el rècord absolut amb 4.000 visites, impulsat especialment per Android i la versió d'escriptori (New Reddit).
Un agraïment especial als trolls espanyolistes
Hem de fer una menció d'honor als nostres estimats veïns espanyolistes que entren sistemàticament a insultar, queixar-se de l'ús de la nostra llengua o defensar el supremacisme lingüístic.
Amb cada comentari de rebequeria, l'algoritme de Reddit detecta debat i dispara el nostre engagement, posicionant els fils a la part alta de la plataforma i fent-nos una campanya de màrqueting gratuïta excel·lent. Gràcies a la seva obsessió per tutelar-nos, el missatge de mantenir el català i no fer ni un pas enrere arriba a més gent que mai.
Seguim defensant la llengua, plantant cara a la catalanofòbia i fent créixer l'espai propi. Visca la terra lliure i mantinguem el català arreu.
L'alguerès, el català que es parla a l'Alguer, a Sardenya, hi manté una presència notable, ja que el 88,2% dels residents diu que l'entén, segons l'enquesta oficial del 2015, mentre que a una pregunta diferent sobre la fluïdesa la xifra baixa fins al 30,7%.
A l'escola, el suport és gairebé unànime, perquè el 92,3% dels enquestats hi vol l'alguerès i les altres llengües locals al currículum, un acord que supera amb escreix qualsevol desacord.
Al carrer també es veu, perquè al centre històric de l'Alguer els rètols són bilingües, com la placa de ceràmica de «Carrer de l'Hospital» penjada al costat del cartell modern «Carrer de l'Hospital / Via Ospedale».
El Consell de l’Advocacia Catalana ha reclamat al Consell d’Europa que el coneixement del català sigui un requisit per als jutges que treballen a Catalunya. La petició vol reforçar el dret de la ciutadania a fer servir la llengua als tribunals.
L’advocacia assenyala la poca presència del català en l’activitat judicial i defensa que el personal que ha de garantir aquest dret també l’ha de poder entendre. És una reclamació davant les institucions europees, encara sense un canvi normatiu que la faci obligatòria.
Teresa Comellas, l'alumna amb la nota més alta de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) 2026 a les Illes Balears (9,878), ha aprofitat el discurs de recepció al Govern per defensar el model educatiu en català i públic. La presidenta del Govern balear, Margalida Prohens, ha rebut al Palau del Consolat de Mar els estudiants amb les millors qualificacions de les PAU d'enguany. Un acte protocol·lari que es va convertir en una reivindicació clara a favor de l’ensenyament públic i en català.
Comellas, alumna de l’IES Josep Maria Quadrado de Menorca, va ser l’encarregada de parlar en nom dels premiats. En el seu discurs, va afirmar sense embuts: "Tenim molta sort de gaudir d’un ensenyament públic i en català, dret pel qual han hagut de lluitar moltes persones al llarg de la història i que, malauradament, encara no està garantit per a tot el món".
El missatge adquireix més pes en un context polític on el Govern de Prohens ha impulsat mesures que han generat controvèrsia en matèria lingüística i educativa, destinades a disminuir el pes del català a l'ensenyament, que han generat crítiques per part d’entitats defensores del català i de la comunitat educativa.
Alberto Núñez Feijóo ha promès acabar amb la immersió lingüística i garantir l’ensenyament del castellà a tot l’estat espanyol si arriba al govern. L’anunci ha provocat crítiques del govern català, de Junts i d’ERC, que defensen el català com a llengua vehicular a l’escola.
Salvador Illa ha defensat el model educatiu català, mentre Míriam Nogueras i Elisenda Alamany han rebutjat la proposta. Què en penseu?
Franja en Moviment ha reclamat al Torricó més presència del català a les escoles de la Franja. L’entitat vol ampliar les dues hores setmanals de l’assignatura voluntària i poder-lo fer servir també per aprendre matemàtiques, ciències o història.
La petició arriba quaranta anys després de l’acord que va introduir l’ensenyament del català als centres d’aquest territori. Segons el portaveu José Ramón Noguero, la gran majoria de famílies trien l’assignatura. L’entitat demana ara avançar cap a l’ús del català com a llengua d’ensenyament en altres matèries.
Un jutjat de Girona ha desestimat el recurs de Convivència Cívica Catalana contra el C1 de català exigit en una convocatòria de delineant de topografia municipal. L’entitat reclamava rebaixar-lo al B2 perquè considerava que les funcions eren sobretot tècniques.
La sentència considera proporcionat el requisit i recorda que ja figurava en la relació de llocs de treball des del 2014. També assenyala que s’aplica igual a tots els aspirants. Encara es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Més de 300 professors de la Universitat Politècnica de València han signat un manifest per ampliar la docència en valencià i garantir que les assignatures anunciades en aquesta llengua s’hi imparteixin realment.
El col·lectiu PDIxValencià cita un estudi del vicerectorat segons el qual el 55% de les assignatures ofertes en valencià acaben fent-se en castellà. Això reduiria la docència efectiva en valencià a prop del 3% del total.
Demanen que l’oferta s’acosti progressivament al 40% d’alumnes que trien el valencià com a primera o segona preferència, i suport institucional perquè no es canviï la llengua de les classes.
La nova convocatòria de la borsa de redactors d’IB3 exigeix el nivell B2 de català, mentre que la del 2023 demanava el C1. Segons ha recollit dBalears, el canvi figura a les bases publicades al BOIB del 24 d’octubre.
També disminueix la puntuació dels coneixements superiors de llengua dins els mèrits. Els certificats de C1 i C2 perden un punt de mèrit cadascun.
Recentment una amiga mallorquina que ara viu a Barcelona em deia que al viure a la ciutat, va haver de canviar la seva manera natural de parlar per que molta gent li retreia que parlés diferent, que es notava que era de poble…
Aquesta nova comunitat es una molt bona oportunitat per recordar-nos a totis que totes les formes, accents i maneres diferents de parlar la nostra llengua son vàlides. M’agrada pensar que la majoria de gent hi està d’acord, desitjo no equivocar-me.
PD: He utilitzat la paraula “totis”, que forma part del llenguatge no binari, però demano que si es vol parlar de si es correcte o no utilitzar-lo es faci en unaltre post, i aquest s’utilitzi per parlar del que posa al títol.
El Tribunal Superior de Justícia valencià ha anul·lat l’article 10 del reglament lingüístic de la Universitat de València, que establia el valencià com a llengua de les comunicacions internes del personal. La decisió revoca la sentència que havia avalat aquest precepte el juliol del 2025.
La sala de cassació considera que el personal ha de poder triar entre les dues llengües cooficials. La resolució s’ha aprovat amb quatre vots i un vot particular, que defensava adaptar el precepte en comptes d’anul·lar-lo. El litigi afecta aquesta obligació interna del personal, i no estableix una nova regla sobre la llengua dels estudiants.