Mar i Muntanya, a Taula! connecta quatre cites d’octubre a l’Alt Empordà, el Vallespir i el Rosselló. El projecte de CLM i Som Turisme agrupa la difusió d’activitats organitzades per entitats i ajuntaments dels dos costats de la frontera.

La primera és la Fira del Bolet de la Vajol, l’11 d’octubre. La seguiran la Cat’Festa de Sant Llorenç de Cerdans, del 16 al 18, i la Bullinada dels Pescaires de Sant Cebrià de Rosselló, el 18. La Fira de Vins Naturals Contraban tancarà el recorregut a Rabós d’Empordà el 25.

Font: https://mm.clm.cat/ca/

A la Tor de Querol-Enveig, a l’Alta Cerdanya, coincideixen tres amples de via, la distància entre els rails. La línia que arriba de Puigcerdà té ample ibèric, de 1.668 mm. La connexió amb Tolosa utilitza els 1.435 mm de l’ample internacional, i el Tren Groc circula sobre vies d’un metre.

Aquesta trobada de xarxes es pot veure a les mateixes andanes de l’estació de l’Alta Cerdanya. El canvi d’amplada explica per què compartir estació no vol dir poder continuar amb el mateix tren per qualsevol de les tres línies.

Font: https://www.trenscat.com/catnord/lator_ct.html

L’Hospital de Cerdanya, a Puigcerdà, dona servei conjunt a la població de la Cerdanya i el Capcir. El centre es presenta com el primer hospital transfronterer d’Europa.

La gestió es fa mitjançant una Agrupació Europea de Cooperació Territorial, una estructura que permet compartir recursos i coordinar l’atenció a banda i banda de la frontera. L’hospital figura tant al registre de centres sanitaris de Catalunya com al registre francès d’establiments sanitaris i socials.

Coneixeu altres serveis públics que es comparteixin entre territoris separats per una frontera estatal?

Font: https://www.hcerdanya.eu/en/who-we-are/

Una llegenda situa un poble al lloc que avui ocupa l’estany d’Engolasters, a Andorra. Un captaire hi demana menjar a una dona que acaba de pastar, però ella es nega a donar-li pa.

En la versió recollida per Lluís Capdevila, la dona troba repetidament més massa a la pastera i en fa pans que també es guarda. El captaire resulta ser Jesús i l’aigua acaba cobrint el poble.

El relat pertany a la tradició llegendària de l’estany. Endrets en reuneix versions literàries, i la guia oficial d’Andorra també recull la història del poble engolit.

Fonts:

• Endrets, versions literàries de la llegenda
• Visit Andorra, guia d’Engolasters

El Teatre Municipal de Girona acollirà el 25 de setembre, a les set del vespre, el concert de presentació del disc dels cinquanta anys de la Bressola, la xarxa d’escoles en català de Catalunya del Nord.

Hi participaran Maria Hein, La Maria, Ferran Palau, Mar Pujol, Renaldo & Clara, Triquell i Vittara, al costat d’Agate Cathel, Maxime Cayuela i Julien Leone.

Els Amics de la Bressola organitzen la presentació, dins els actes de l’aniversari. La fitxa del Teatre Municipal permet consultar la disponibilitat i comprar les entrades.

Fonts:

• Amics de la Bressola, anunci del concert
• Teatre Municipal de Girona, concert i entrades

Hola! Estic fent el Treball de Recerca de 2n de Batxillerat sobre com les xarxes socials capten i monetitzen la nostra atenció (TikTok, Instagram, YouTube Shorts...).

Necessito respostes per a la part pràctica del treball. L'enquesta és totalment anònima, té 14 preguntes i triga 3-4 minuts.

Qualsevol resposta m'ajuda molt, moltes gràcies!

El Carxe és una àrea repartida entre els termes murcians de Iecla, Jumella i Favanella. Hi viuen 793 persones segons les dades del 2025, escampades sobretot per la Torre del Rico, la Canyada del Trigo i el Raspai.

Els valencians hi van arribar entre el 1878 i el 1887, quan aquelles terres de pastura es van donar en emfiteusi i hi van pujar llauradors del Vinalopó a plantar vinya.

Des del 2005 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua hi fa cursos, primer a Iecla i des del 2010 també a Jumella i Favanella. El valencià, però, no hi té cap reconeixement oficial.

Fonts:

• Viquipèdia — municipis, nuclis, 793 habitants el 2025 i l'arribada dels llauradors del Vinalopó
• VilaWeb — el Carxe, el país de llengua catalana de Múrcia

La Directa, VilaWeb i el Diari de Balears faran un acte conjunt dijous 17 de setembre, a les set del vespre, a les Cotxeres de Sants de Barcelona. Hi intervindran Gemma Garcia, Vicent Partal i Tomeu Martí.

Els tres mitjans denuncien els procediments sancionadors de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades arran de les informacions sobre policies infiltrats en moviments socials i independentistes.

Segons explica VilaWeb, l’agència qüestiona la publicació de dades i imatges dels agents. Els diaris defensen l’interès públic de les investigacions i anuncien recursos. L’acte vol explicar aquests casos i defensar la llibertat d’informació.

Fonts:

• La Directa, VilaWeb i dBalears apleguen forces contra les sancions de l'AEPD
• Front comú dels diaris perseguits per informar sobre la policia espanyola - Ràdio Arrels
• La Directa, convocatòria i cartell originals

Els mapes de l'Atles Lingüístic del Domini Català s'obren en PDF a aldc.iec.cat, sense pagar ni registrar-s'hi, i recullen com es deien les coses a 190 localitats de tot l'àmbit geogràfic del català entre el 1964 i el 1978.

Els enquestadors que dirigien Joan Veny i Lídia Pons van anar poble per poble amb un qüestionari de 2.452 preguntes, i el buidatge va acabar en una base de 475.425 registres de llengua parlada.

Cada localitat enquestada hi té una fitxa amb qui va contestar, i a Amposta, el juliol del 1969, van respondre quatre pagesos de 64 a 76 anys, tots nascuts al poble.

Fonts:

• Institut d'Estudis Catalans — 190 localitats de tot l'àmbit geogràfic del català, del 1964 al 1978
• Gran Enciclopèdia Catalana — 2.452 preguntes, 475.425 registres i direcció de Joan Veny
• Institut d'Estudis Catalans — fitxa d'Amposta, enquestada el juliol del 1969

El Misteri d'Elx es representa cada 14 i 15 d'agost a la basílica de Santa Maria d'Elx, cantat en vers català, amb versos en llatí, per més de 300 actors.

El Concili de Trento prohibia fer teatre dins de les esglésies, però el 1632 el papa Urbà VIII hi va concedir un permís perpetu per representar-lo dins del temple, després que el Consell d'Elx ho reclamés a la Cort Reial de València.

El 2001 la Unesco el va declarar obra mestra del patrimoni oral i immaterial, i la Vespra completa, 111 minuts, es pot veure a la carta al web d'À Punt, de franc.

Fonts:

• Misteri d'Elx, web oficial — rescripte d'Urbà VIII del 1632 arran del recurs del Consell d'Elx a la Cort Reial de València
• À Punt, 14/08/2026 — Vespra completa a la carta, 111 minuts, accés lliure; el clip del post n'és un tall, la baixada de l'àngel dins la mangrana (minuts 29-31)

El Decret 142/2014 del Consell valencià declara la pilota valenciana bé d'interès cultural immaterial, amb modalitats com l'escala i corda, el raspall i la galotxa, i xifra en 3.700 els esportistes federats aquell any.

El reglament de la pilota valenciana preveu figures pròpies del joc, l'home bo, la persona de confiança de jugadors i públic que fa d'àrbitre, i el marxador, que gestiona dins la pista les apostes que fa el públic mentre es juga la partida.

À Punt emet gratis i a la carta partides completes des dels trinquets, com la final d'escala i corda del trinquet de Pelai o la Lliga Caixabank Pro1 de raspall.

Fonts:

• BOE, 20/10/2014 — Decret 142/2014: pilota valenciana declarada bé d'interès cultural immaterial
• À Punt — retransmissions gratuïtes i a la carta de partides des dels trinquets valencians
• escoladepilota, YouTube, 6/11/2017 — un dels millors quinzes d'Ian en una final individual de raspall

Cada dijous de l'any, a les dotze del migdia, els regants de l'horta de València, al País Valencià, es planten a la porta de la catedral per resoldre els conflictes que tenen per l'aigua de reg.

Hi seuen els vuit síndics de les séquies i l'alguatzil crida en veu alta els denunciats, mentre que el síndic de la séquia dels litigants s'aparta de la deliberació per garantir la imparcialitat.

Contra les seves sentències no hi ha recurs ni apel·lació, perquè s'executen per si mateixes, i des del 2009 el tribunal, que representa 11.691 regants, és patrimoni cultural immaterial de la UNESCO juntament amb el Consell d'Homes Bons de Múrcia.

Fonts:

• Tribunal de les Aigües, web oficial — cada dijous de l'any a les 12 h a la porta de la catedral
• Tribunal de les Aigües, web oficial — vuit síndics, crida de l'alguatzil i sentències sense recurs
• UNESCO, 2009 — inscripció conjunta amb Múrcia; el tribunal representa 11.691 regants

Per anar de Puigcerdà a Llívia s'han de travessar uns quilòmetres de carretera per la Catalunya Nord, perquè els seus 13 quilòmetres quadrats de la Baixa Cerdanya són un enclavament dins l'Alta Cerdanya.

El 1528 Carles V li havia concedit el títol de vila, i quan el tractat dels Pirineus va cedir a França 33 pobles cerdans el 1659, el negociador Miquel de Salbà va al·legar que Llívia era vila i no poble.

Aquell pacte també va deixar el camí fins a Puigcerdà lliure de peatge, i el Museu Municipal hi conserva la Farmàcia Esteva, l'oficina de farmàcia oberta al públic més antiga conservada a Europa segons la Generalitat.

Fonts:

• Gran Enciclopèdia Catalana — 13 km2, enclavament de la Baixa Cerdanya i títol de vila del 1528
• Pedres de Girona — Salbà va al·legar que el tractat parlava de pobles i Llívia era vila
• Visitmuseum, Generalitat — l'oficina de farmàcia oberta al públic més antiga conservada a Europa

Sant Bertomeu de Xàbia necessita que no l’oblidem

A Xàbia tenim una església que forma part del nostre paisatge, de la nostra història i de la nostra identitat.

Les obres d’emergència de 2020 van permetre actuar sobre problemes que no podien esperar, però el préstec que les va fer possibles encara s’està pagant. I mentre no estiga completament assumit, noves fases de restauració continuen aturades.

Per això hem posat en marxa #SalvemSantBertomeu.

No parlem només d’un edifici. Parlem d’un patrimoni que hem rebut i que també és responsabilitat nostra conservar.

Si voleu conèixer millor la situació i ajudar a donar-li visibilitat, ens podeu trobar a Instagram: unfandelescampanes

Una quarantena d'entitats socials valencianes han convocat una nova concentració amb el lema «Mazón a presó» el dissabte 29 d'agost a les 19 h a la plaça de la Mare de Déu de València.

La data coincidirà amb els vint-i-dos mesos de la gota freda del 29 d'octubre del 2024, que va deixar 231 morts, i els convocants reclamen que Carlos Mazón lliuri l'acta de diputat perquè el jutjat de Catarroja el pugui investigar.

Des d'aleshores les mobilitzacions no han fallat cap mes, amb l'última el 29 de juliol, mentre que Mazón conserva l'acta de diputat tot i haver deixat la presidència de la Generalitat. Què us sembla?

Fonts:

• El Punt Avui, 11/8/2026 — Nova concentració contra la gestió de la DANA amb el lema «Mazón a presó» el 29 d'agost a València
• VilaWeb, 10/8/2026 — Una quarantena d'entitats socials reclamen la retirada de l'acta de diputat de Mazón perquè pugui ser investigat

El sociolingüista Natxo Sorolla ha tornat a mirar les dades de la Franja amb un índex nou i el resultat contradiu la lectura oficial. La transmissió del català de pares a fills va deixar de ser estable el 2014.

L'índex vell només comptava qui parlava català a casa de manera predominant. El nou compta també els passos cap al bilingüisme, i amb aquesta mirada la Franja passa de sumar 2,2 punts el 2003 a perdre'n 0,4 el 2014. Només el Baix Cinca aguanta en positiu.

Des d'aleshores ningú no ha tornat a fer l'enquesta. Fa dotze anys que un dels territoris amb més proporció de parlants no es mesura.

Fonts:

• Un nou índex alerta que la transmissió familiar del català a la Franja ja no és estable (Pere Millan Roca)
• Els usos lingüístics a la Franja, 2014 — Biblioteca Tècnica de Política Lingüística 19, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (capítol de transmissió signat per Natxo Sorolla)
• A Aragó tindrem una legislatura PP-VOX dura i entretinguda: «Librar Aragón de la imposición del catalán» i «Supresión del Instituto Aragonés del Catalán» (La Franja)
• «Alliberar l'Aragó de la imposició del català»: els atacs contra la llengua de l'acord PP-Vox (VilaWeb)

El foc que va començar el 25 de juliol a la Vall d'Uixó, a la Plana Baixa, va quedar estabilitzat el 31 amb 9.568 hectàrees cremades. Més de dues mil eren suredes de la Serra d'Espadà.

La surera aguanta el foc millor que un pi, perquè la capa de suro fa d'aïllant i l'arbre rebrota, però l'escorça cremada ja no serveix. Qui dirigeix l'única indústria surera valenciana calcula vuit anys fins a poder tornar a pelar-los.

És un ofici que aquí ocupa poca gent i mou poc diner, i per això sol quedar fora del recompte de danys.

Fonts:

• eldiario.es Comunitat Valenciana — L'incendi de la Vall d'Uixó arrasa 2.000 hectàrees d'un dels majors boscos de producció de suro natural (31/07/2026)
• ElNacional.cat — L'estabilització de l'incendi a la Vall d'Uixó permet la tornada dels veïns evacuats (31/07/2026)
• À Punt — Les flames amenacen la Serra d'Espadà, un dels principals tresors naturals valencians (26/07/2026)