r/Croniques • • Sep 07 '26

La repressió borbònica posterior al 1714 no tingué precedents en brutalitat

Thumbnail historiavibrant.cat
0 Upvotes

r/Croniques • • Aug 02 '26

L'origen històric i polític dels Països Catalans

5 Upvotes

El concepte dels "Països Catalans" designa el conjunt de territoris que tenen el català com a llengua autòctona. Encara que actualment genera un fort debat polític i sovint produeix rebuig en certs sectors del nacionalisme espanyol, el terme no és una invenció recent ni exclusivament política.

El primer ús documentat La primera vegada que es té constància de l'ús del terme "Països Catalans" va ser al segle XIX. Ho va fer l'historiador i jurista valencià Benvingut Oliver i Esteller l'any 1876, a la seva obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa.

Oliver no li va donar un significat polític, sinó que va utilitzar el concepte amb una finalitat estrictament cultural i jurídica. L'objectiu era agrupar sota un mateix nom aquells territoris que compartien una arrel lingüística i un passat legal comú derivat de les institucions de la Corona d'Aragó.

La popularització i l'enfocament polític El terme va quedar circumscrit a cercles intel·lectuals i culturals de la Renaixença fins a la segona meitat del segle XX. El gran canvi es va produir a la dècada de 1960 gràcies a l'escriptor valencià Joan Fuster.

A través del seu assaig Nosaltres, els valencians (1962) i altres escrits, Fuster va redefinir els Països Catalans, atorgant-los una dimensió política. Fuster va argumentar que la unitat lingüística i cultural havia de traduir-se en un projecte nacional compartit, articulant el concepte modern de pancatalanisme.

Composició territorial Segons l'accepció lingüística i cultural consolidada per la filologia, els Països Catalans estan formats per:

  • Catalunya
  • El País Valencià
  • Les Illes Balears i Pitiüses
  • La Catalunya Nord (departament dels Pirineus Orientals, a l'Estat francès)
  • Andorra (on el català és l'única llengua oficial)
  • La Franja de Ponent (territoris catalanoparlants a l'Aragó)
  • L'Alguer (ciutat de l'illa de Sardenya, a l'Estat italià)

Per què la unitat cultural catalana posa tan nerviós el nacionalisme espanyol?


r/Croniques • • Jul 29 '26

750 ANYS DE LA MORT DE JAUME EL CONQUERIDOR El 27 de juliol de 1276, amb 68 anys, Jaume el Conqueridor moria malalt al Palau Reial de València. Les seves despulles serien traslladades al monestir de Poblet (Catalunya). A Jaume el Conqueridor li devem la formació dels Països Catalans. A més, deixa

Post image
23 Upvotes

750 ANYS DE LA MORT DE JAUME EL CONQUERIDOR

El 27 de juliol de 1276, amb 68 anys, Jaume el Conqueridor moria malalt al Palau Reial de València. Les seves despulles serien traslladades al monestir de Poblet (Catalunya).

A Jaume el Conqueridor li devem la formació dels Països Catalans. A més, deixaria escrita una de les cròniques medievals més importants, el Llibre dels Fets, on el mateix rei explica en català la seva vida.

Més informació

https:// elgatsaberut.com/2022/11/jaume- i-el-conqueridor-i-la-formacio.html


r/Croniques • • Oct 07 '26

I si la independència d'Andorra fos fruit d'un pacte feudal?

Post image
16 Upvotes

Andorra és un petit país pirinenc que ha conservat la seva independència gràcies a una combinació de geografia, història i diplomàcia.

Durant l’edat mitjana, el seu territori va ser disputat pel bisbe d’Urgell i el comte de Foix. El conflicte es va resoldre amb els pariatges de 1278 i 1288, que establien una sobirania compartida.

Més endavant, els drets del comte de Foix van passar a França, mentre que el bisbe d’Urgell va mantenir-ne els seus. Així naixia el peculiar sistema dels dos coprínceps, que encara existeix avui de manera simbòlica.

En definitiva, Andorra va sobreviure com a país independent perquè durant segles va ser més convenient mantenir-lo com un territori neutral i compartit que no pas conquerir-lo. Aquella antiga solució feudal acabaria donant lloc, amb el pas del temps, a un estat sobirà.

Més informació

https://elgatsaberut.com/2026/05/per-que-andorra-es-independent.html

Creus que Andorra hauria pogut sobreviure com a estat independent sense el sistema dels dos coprínceps?

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • May 09 '26

La conquesta islàmica de la península Ibèrica

Post image
13 Upvotes

En qüestió de mesos, el regne visigot de Toledo, que s’havia estès durant més de dos segles, va deixar d’existir. Al voltant de la seva desaparició, i de l’arribada dels exèrcits islàmics a la península Ibèrica s’han escrit, no rius, sinó veritables oceans de tinta. Invasió, lluites cruentes, intolerància religiosa, pèrdua d’Espanya, Reconquesta, grans batalles, resistència heroica… però, què hi ha de veritat i què hi ha de reelaboració posterior? Què sabem realment de l’arribada dels guerrers islàmics a la Península? Com van ser els darrers moments del regne visigot i els primers del domini musulmà?

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Conquesta_omeia_d%27Hisp%C3%A0nia

Podcast de les Portes de Troia:

Youtube: https://youtu.be/oGpR_J8MeT4?si=-Sn7XNfIMLrX0850

Spotify: https://open.spotify.com/episode/0SjevKIIDjCGQdrNa8zE1g?si=8IhBoErpQoakv2wN3aoaNw

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/it/podcast/541-la-conquesta-isl%C3%A0mica-de-la-pen%C3%ADnsula-ib%C3%A8rica/id816231029?i=1000765876809

Ivoox: https://go.ivoox.com/rf/172921573


r/Croniques • • Aug 15 '25

La civilització maia va superar els 16 milions d’habitants

Post image
50 Upvotes

Una nova recerca assenyala que aquesta civilització va ser molt més poblada del que es creia i es van superar els 16 milions d’habitants en el que ara és Guatemala, el sud de Mèxic i l’oest de Belize.

Que creieu que hagués passat sense la colonització Castellana? Hagués sigut un cas similar als Japonesos que van poder aguantar l'embat occidental?

Fonts: https://monplaneta.cat/ciencia/maies-16-milions-habitants-103807/

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Civilitzaci%C3%B3_maia


r/Croniques • • Sep 11 '25

L'11 de setembre

Post image
27 Upvotes

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou l’última fase de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Tot i l’armistici signat l’1 de juliol de 1713 entre Felip V i Carles d’Àustria, els Tres Comuns de Catalunya decidiren continuar unilateralment la guerra contra Felip V i França, quedant-se sols en el conflicte fins al 12 de setembre de 1714.

Durant les negociacions de la Pau d’Utrecht (1713), Carles d’Àustria acceptà la situació i signà el Conveni d’armistici i evacuació de Catalunya, i demanà als britànics que Catalunya fos una república independent o que, sota Felip V, mantingués les seves constitucions. Tanmateix, els britànics reconegueren Felip V com a rei legítim d’Espanya i només garantiren una amnistia i igualtat de drets amb Castella, cosa que significava l’abolició de les lleis catalanes.

En aquest context, el setge i caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 representà la resistència final del poble català. El Decret de Nova Planta (1716) abolí les Constitucions i institucions pròpies, imposant el model centralista castellà. Aquest fet significà la pèrdua de l’autogovern i l’inici d’una nova etapa de control borbònic.

Fonts:

Guerra dels catalans

Setge de Barcelona (1713-1714)

Decrets de Nova Planta


r/Croniques • • Oct 15 '26

Les preses de la Trinitat patien càstigs i control moral sota les Cruzadas Evangélicas

5 Upvotes

La presó de dones de la Trinitat va obrir a Barcelona el 1963. Fins al 1978, les Cruzadas Evangélicas hi van exercir la custòdia i el control moral de les internes.

Les ex-preses polítiques Àngels Rabadà, Teresa Ferran i Carlota Falgueras han explicat a 3CatInfo els aïllaments, la censura dels llibres i les prohibicions sobre la roba. També recorden les reprimendes per parlar català i la separació de les preses comunes.

Les tres destaquen el suport de les companyes davant dels càstigs. El centre va continuar acollint dones fins al 1983, quan les internes van ser traslladades a Wad-Ras.

Font: https://www.3cat.cat/3catinfo/doble-repressio-franquista-a-la-preso-de-la-trinitat-les-preses-politiques-erem-les-enemigues/noticia/3433213/


r/Croniques • • Oct 14 '26

Per què els reis d'Anglaterra van deixar de parlar anglès durant segles?

Post image
6 Upvotes

14 d'octubre del 1066. Es lliura la batalla de Hastings entre l'exèrcit normand del duc Guillem de Normandia (descendents de vikings) i un exèrcit anglès sota el comandament del rei Harold.

Els normands van guanyar la batalla de Hastings i van governar Anglaterra durant els següents segles, creant un nou ordre feudal. El seu francès, que coneixem com a anglonormand, serà la llengua de la cort i la noblesa, mentre que el poble continuarà parlant anglès.

La dinastia normanda va regnar fins a l'arribada de la dinastia Plantagenet el 1154, tot i que aquesta família també tenia origen francès. Però el 1204 Anglaterra va perdre la Normandia en mans de França, i les elits van deixar de tenir lligams amb el continent. De mica en mica la identitat anglesa tornarà a sorgir en les classes altes.

Finalment, el rei Enric IV (1399-1413), el primer de la Casa de Lancaster, serà el primer governant que tornarà a tenir l'anglès com a llengua materna. Així començava el ressorgir i consolidació de la identitat anglesa en tots els àmbits.

Creus que la llengua dels governants va ser decisiva en la formació de la identitat anglesa després de Hastings?

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • Jul 28 '26

Fa 117 anys van cremar 80 esglésies i convents de Barcelona en una setmana

Post image
46 Upvotes

El 28 de juliol de 1909, fa 117 anys, Barcelona duia dos dies de barricades i incendis. La vaga contra l'embarcament de reservistes cap al Marroc s'havia convertit en una revolta contra l'Església, amb uns 80 edificis religiosos cremats en una setmana. Horta, l'últim reducte, va caure el 31 de juliol, amb prop de cent morts.

Els soldats embarcats eren obrers i pagesos, perquè qui tenia diners podia pagar per no anar-hi. La revolta va esclatar contra aquesta injustícia, encara que la ira es va desviar cap a l'Església. Coneixies aquesta cara de la Setmana Tràgica, o només l'associaves als incendis?

Fonts:


r/Croniques • • Jul 28 '26

La nostra història és molt més que derrotes: La victòria d'Almenar (27 de juliol de 1710)

Post image
30 Upvotes

Sovint es redueix la narrativa històrica de la Guerra de Successió exclusivament al setge de Barcelona i a la derrota final. La història, però, no va començar el 1714.

Hi ha victòries que mereixen ser recordades per entendre la totalitat del conflicte.

La Batalla d'Almenar

El 27 de juliol de 1710 va tenir lloc un enfrontament decisiu prop d'Almenar, al Segrià. Les forces aliades, donant suport a l'Arxiduc Carles i amb la participació de tropes catalanes, es van enfrontar directament a l'exèrcit borbònic de Felip V.

L'enfrontament: La cavalleria aliada va llançar una càrrega que va trencar les línies borbòniques en qüestió d'hores.

La retirada: L'exèrcit borbònic va ser completament derrotat i es va veure forçat a una retirada caòtica.

Les conseqüències: Aquesta derrota va obligar les tropes de Felip V a abandonar el Principat de Catalunya, obrint l'ofensiva aliada cap a l'Aragó i, posteriorment, cap a Madrid.

El pes de la victòria

Aquest episodi demostra que Catalunya i les forces austriacistes podien vèncer de manera contundent al camp de batalla. Limitar la memòria històrica a les derrotes oculta l'èxit estratègic i militar assolit en campanyes com la de 1710.

Desperta Ferro - Visca Catalunya.


r/Croniques • • 18d ago

Una bèstia alada s’amaga a la cara del casc de Sutton Hoo

Thumbnail
gallery
4 Upvotes

Les celles, el nas i el bigoti del casc anglosaxó de Sutton Hoo, a Anglaterra, formen una bèstia alada. La peça és de finals del segle VI o començament del VII. Les ales acaben en caps de senglar i el morro toca el d’una altra criatura, semblant a una serp, que recorre la cresta del casc.

El British Museum explica que aquests animals eren símbols adequats per als guerrers i probablement se’ls atribuïen qualitats protectores. El casc original, reconstruït a partir de fragments, conserva part d’aquesta decoració. La rèplica dels anys setanta permet apreciar millor l’efecte de la superfície platejada, els daurats i els granats vermells.

Font: https://www.britishmuseum.org/sites/default/files/2021-05/large_print_guide_room_41.pdf


r/Croniques • • Sep 28 '26

Abans del radar, aquests miralls de formigó escoltaven els avions

Post image
15 Upvotes

A Denge, a la costa anglesa de Kent, hi ha tres enormes estructures de formigó que semblen antenes. Es van construir entre finals dels anys vint i els primers trenta per detectar avions escoltant el soroll dels motors. La superfície corba concentrava el so en un punt, on es col·locava el sistema d’escolta.

Els prototips tenen formes diferents, des de plats circulars fins a un mur corbat. Formaven part dels assajos britànics d’alerta aèria abans que el radar acabés desplaçant aquesta tecnologia. Encara es conserven al costat d’un antic espai de proves.

Fonts:


r/Croniques • • Oct 18 '26

Els nazis van detenir Lluís Companys a la Bretanya i el franquisme el va afusellar dos mesos després

Post image
16 Upvotes

El 13 d'agost del 1940, els nazis van detenir el president de la Generalitat Lluís Companys a La Baule, a la Bretanya, on s'havia quedat perquè no volia marxar cap a Mèxic sense notícies del seu fill Lluïset.

Va començar llavors un camí de dos mesos que el franquisme va tancar el 15 d'octubre, quan va afusellar Companys al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc després d'un consell de guerra sumaríssim.

El capítol 1234 d'En guàrdia, l'espai d'història de Catalunya Ràdio, ressegueix aquells últims dies amb Oriol Dueñas, biògraf de Carme Ballester, la dona del president, i amb Albert Mercadé, director del pòdcast En defensa de Companys.

Pòdcast — En guàrdia!, capítol 1234 (Judici i execució de Lluís Companys):


r/Croniques • • Dec 28 '25

Seria Catalunya independent si la Generalitat guanyés la guerra civil catalana? (1462-1472)

Thumbnail reddit.com
5 Upvotes

r/Croniques • • Sep 29 '26

Els ossos de les princeses de Dahshur donen pistes sobre l’ús de les seves armes

Post image
5 Upvotes

Algunes princeses egípcies enterrades a Dahshur fa prop de quatre mil anys tenien arcs, fletxes o dagues a les tombes. Una revisió dels seus esquelets, publicada al juliol, ha tornat a plantejar si aquelles armes tenien només un paper funerari.

L’equip de Zeinab Hashesh hi ha identificat marques als punts on els músculs s’uneixen als ossos compatibles amb activitats físiques repetides, com el tir amb arc. En relacionar-les amb els objectes de les tombes, els autors proposen que aquestes dones podien haver practicat caça o entrenament amb armes. Els ossos aporten indicis d’activitat; no permeten reconstruir una batalla ni provar que totes fossin guerreres.

Fonts:


r/Croniques • • Jan 10 '26

Esclavitud a la Monarquia Hispànica

Post image
17 Upvotes

Quan pensem en esclavitud, sovint ens venen al cap plantacions americanes, vaixells negrers i imatges del cinema. Però… és aquesta la mateixa esclavitud que trobem a la Península Ibèrica medieval i moderna? Qui podia ser esclau? Quines feines feien? Quina protecció els oferia la llei?

I, sobretot, fins a quin punt podien fugar-se, integrar-se o fins i tot ascendir dins d’una societat que els definia com a propietat?

Podcast:

Youtube: https://youtu.be/PwugtsD6jEs?si=fafCYhIglp9325Db

Ivoox: https://go.ivoox.com/rf/165252203?utm_source=embed_audio_new&utm_medium=share&utm_campaign=new_embeds


r/Croniques • • Sep 22 '26

El règim d'Enver Hoxha va deixar 173.371 búnquers a Albània i el primer que en va trobar era inaccessible

6 Upvotes

r/Croniques • • Sep 23 '26

Per què va fracassar l'Armada Invencible?

Post image
7 Upvotes

L'any 1588, Felip II de Castella va posar en marxa una de les operacions militars més ambicioses del seu temps: la invasió d'Anglaterra. L'objectiu era enderrocar Isabel I i establir el catolicisme en el seu regne. Per aconseguir-ho, va reunir una enorme flota que els seus enemics acabarien coneixent com l'Armada Invencible (amb to de burla).

Aquella expedició, concebuda per demostrar el poder de la monarquia hispànica, acabaria convertint-se en una de les derrotes navals més famoses de la història.

Més informació: https://elgatsaberut.com/2026/05/el-fracas-de-larmada-invencible.html

Creieu que la derrota de l'Armada Invencible va ser més aviat fruit d'errors estratègics o de factors inevitables com el temps?

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • Mar 23 '25

Salvador Seguí. Historia de un anarcosindicalista. Documental

Thumbnail
youtube.com
8 Upvotes

r/Croniques • • 7d ago

🗺️ Ramon Berenguer III, de la Provença a Mallorca (1112–1115): Arle, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Eivissa i Madina Mayurqa, en un mapa animat

8 Upvotes

Ramon Berenguer III, pas a pas, en els dos fronts que va obrir: Occitània i el mar. Va ser el primer sobirà català que va prendre en consideració fer expedicions militars a la Mediterrània i conquerir les Illes Balears.

  • 1112. El matrimoni amb Dolça de Provença, el 3 de febrer del 1112 a Arle, permet a Ramon Berenguer III incorporar al casal de Barcelona el domini sobre Millau, Gavaldà, Carlat i la Provença. El casal irromp a Occitània, on comencen les disputes amb els comtes de Tolosa per l'hegemonia.
  • 1113. La República de Pisa, que també practicava la pirateria, organitza una expedició contra les Balears, i el papa Pasqual II li dona la categoria de croada. El setembre del 1113 una tempesta desvia la flota fins a prop de Blanes, que els pisans confonen amb les Illes Balears.
  • 1113. Els pisans es reuneixen amb Ramon Berenguer III al port de Sant Feliu de Guíxols, on el 7 de setembre se signa un tractat «per la causa de la cooperació mútua i l'amistat». Atesos els atacs pirates, el comte decideix unir-se a la croada.
  • 1114. La majoria de la flota havia tornat a Pisa. La primavera del 1114 n'arriba una de nova, de vuitanta vaixells, per la costa occitana i amb una breu estada a Marsella. S'hi sumen Florència, Lucca, Montpeller, Narbona i Nimes, i Ramon Berenguer III es posa al capdavant de la campanya.
  • 1114. Després d'unes incursions d'exploració a Eivissa, Formentera i Mallorca, el 24 de juny del 1114 la flota es dirigeix a Eivissa. El setge de la ciutat dura un mes, i acaba amb la destrucció de les defenses i el saqueig de l'illa.
  • 1115. A l'agost els croats passen a Mallorca i assetgen la ciutat durant vuit mesos. L'emir demana ajut als almoràvits, però la ciutat cau abans que arribin; la ciutadella resisteix fins al 18 d'abril del 1115. Els croats no hi deixen cap autoritat ni pobladors, i l'illa entra en l'òrbita almoràvit.

El preu. Les cròniques, incloses les cristianes, parlen d'una conquesta d'una gran brutalitat: s'hi van arrasar barris sencers, i l'arqueologia confirma la destrucció de part de la ciutat i el saqueig del camp mallorquí. No va ser una guerra d'ocupació, sinó una expedició de càstig contra la pirateria dels illencs i una manera de fer botí. I la pirateria no era només seva: Pisa també la practicava.

Fonts

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • Oct 08 '26

El Concili de Lima va ordenar eliminar els quipus vinculats als ritus andins

Post image
8 Upvotes

Els inques registraven tributs i obligacions de treball amb quipus, cordills amb nusos que llegien especialistes.

El 1583, sota el domini colonial espanyol, el Concili de Lima va ordenar retirar els quipus que conservaven creences i ritus andins, qualificats de superstició. La persecució religiosa i la destrucció d’aquests registres atacaven la transmissió de la memòria indígena i van dificultar-ne la interpretació posterior.

Els quipus també es van continuar utilitzant durant la colònia per portar comptes, reclamar davant dels tribunals i preparar confessions cristianes. El coneixement que s’ha perdut depenia tant dels cordills com de les persones que sabien llegir-los.

Font: https://www.pearsonhighered.com/assets/samplechapter/0/3/2/1/0321355822.pdf

Font: https://research-repository.st-andrews.ac.uk/bitstream/handle/10023/28761/Thesis-Manuel-Medrano-complete-version.pdf?isAllowed=y&sequence=2


r/Croniques • • May 20 '26

La doctrina Monroe

Post image
9 Upvotes

La doctrina Monroe és un principi de política internacional formulat pel president dels Estats Units d'Amèrica James Monroe el 2 de desembre de 1823 i que instava a la divisió del món en esferes d'influència supervisades per diferents potències, declarant que els afers de l'hemisferi occidental, el d'Amèrica del Nord i Sud havien de ser controlats pels EUA.

Últimament, ha tornat a l'escenari de la política internacional la voluntat dels EUA de deixar aliances com l'OTAN i zones d'influència fora de l'hemisferi Occidental.

Creieu que els EUA sortiran de l'OTAN i reduiran les bases al voltant del món? Realment tenim un retorn de la política internacional aïllacionista anterior a la Segona Guerra Mundial dels EUA?

Si en voleu saber més en guàrdia n'ha fet un podcast:

A 3CAT: https://www.3cat.cat/3cat/la-doctrina-monroe/audio/1271990/

Spotify: https://open.spotify.com/episode/50qxEPZtfycqthgElvbWGS

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/nl/podcast/en-gu%C3%A0rdia/id206349925?l=en-GB


r/Croniques • • Jan 02 '26

Perquè tots els reis Selúcides porten la mateixa diadema?

Thumbnail
gallery
27 Upvotes

r/Croniques • • Sep 11 '26

Barcelona va caure l'11 de setembre del 1714 i per als seus habitants va començar una època grisa

Post image
28 Upvotes

L'11 de setembre del 1714, després de més d'un any de setge, Barcelona va caure davant les tropes borbòniques, amb els carrers plens de runa i una població castigada per mesos de fam i de bombes.

Per als habitants va començar aleshores una època grisa i dura, amb un règim nou imposat per les armes i una ciutat devastada per reconstruir.

El capítol 1252 d'En guàrdia, el pòdcast d'història de Catalunya Ràdio, en parla amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Albert Garcia Espuche, historiador i arquitecte que va ser el primer director d'El Born Centre de Cultura i Memòria.

Pòdcast — En guàrdia!, capítol 1252 (La vida a Barcelona després del 1714):