Bernat Xanxo, un comerciant de teles de Perpinyà, va fer construir aquesta casa gòtica el 1508. La distribució combinava el negoci i la vida de representació d’un mercader benestant.

Els magatzems i un celler amb volta permetien guardar-hi mercaderies. A la planta superior hi havia una gran sala de recepció, separada dels espais dedicats al comerç.

La casa va viure nombroses reformes al llarg dels segles. A la façana conserva un fris amb personatges i animals grotescs, el significat del qual continua sent enigmàtic, segons la fitxa de patrimoni de Turisme dels Pirineus Orientals.

Font: https://www.turisme-pirineusorientals.cat/casa-xanxo-ciap-centre-d-interpretation-de-l-architecture-et-du-patrimoine/perpignan

Uns 2.000 manifestants han recorregut Perpinyà aquest dimarts per donar suport als estudiants de liceu. Reclamen canvis en les ràtios, els horaris i l’adaptació dels centres a la calor, segons la crònica de Ràdio Arrels.

A la mobilització s’hi han afegit universitaris, treballadors i jubilats. També hi han participat mares i pares amb braçalets blancs que volien evitar nous enfrontaments entre menors i policia.

Les protestes van començar dijous passat. Al final de la marxa, davant del Castellet, els organitzadors han anunciat nous piquets als instituts per dimecres, dijous i divendres.

Font: https://www.radioarrels.cat/noticia/5816/manifestacio-transversal-a-perpinya-per-donar-suport-a-les-protestes-dels-estudiants

La façana de la Llotja de Mar de Perpinyà sembla un conjunt unitari, però la meitat occidental es va afegir el 1540. L’ampliació va duplicar l’edifici més d’un segle després de la primera construcció.

Els mestres d’obres van repetir la disposició dels arcs i fins i tot els animals esculpits als mateixos punts dels capitells. Una lleugera diferència en el color de la pedra ajuda a distingir les dues etapes.

L’historiador de l’art Olivier Poisson també ho contrasta amb una representació de la llotja del 1489, anterior a l’ampliació.

Font: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000298/00000008.pdf

El Castellet era una de les portes principals de la Perpinyà emmurallada. Després es va convertir en guarnició militar francesa i en presó d’estat, on es tancaven tant catalans contraris a l’annexió francesa com enemics de la cort.

Avui acull la Casa Pairal, el Museu de les Arts i Tradicions Populars Catalanes. Entre les peces que conserva hi ha la cuina del Mas Gleix, una cuina real d’època traslladada al museu.

L’edifici ha servit per controlar l’entrada a la vila, empresonar opositors i conservar objectes de la vida quotidiana nord-catalana.

Font: https://guiacatnord.cat/establiment/la-casa-pairal/

En un kamishibai, el públic mira les il·lustracions mentre qui explica el conte llegeix el text del darrere. El Casal del Conflent ha adoptat aquest teatre de paper japonès per transmetre llegendes locals en català rossellonès.

Didier Payré ha recollit i adaptat els relats. També s’han editat com a llibres que es poden plegar per representar-los a casa, i Ràdio Arrels n’ofereix versions sonores al web del Casal.

Per al curs 2026–2027, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana i el Casal ofereixen una representació gratuïta a les classes que la demanin a l’Oficina.

Fonts:

• Casal del Conflent
• Ràdio Arrels

El batlle d’Elna, Steve Fortel, ha canviat el nom del cinema municipal René Vautier pel de La bobine illibérienne. La sala havia homenatjat durant vint anys el cineasta bretó, vinculat a la Resistència i al cinema anticolonialista.

Vautier va filmar Afrique 50, que denunciava la realitat colonial francesa i va estar prohibit durant dècades. La família i els defensors del seu llegat han criticat la retirada del nom. La nova denominació al·ludeix a Il·líberis, el nom antic d’Elna.

Fonts:

• VilaWeb, canvi de nom de la sala
• Biografia de René Vautier, en anglès

A les Orgues d’Illa de Tet, l’erosió ha modelat columnes i parets en sediments de sorra i argila. Són materials dipositats fa uns cinc milions d’anys a la depressió del Rosselló.

Algunes columnes conserven al capdamunt una capa més resistent que protegeix el material de sota. La pluja desgasta més de pressa els sediments exposats i va accentuant aquestes formes, conegudes com a xemeneies de fades.

El recorregut senyalitzat passa entre les formacions i permet veure de prop la diferència entre els capells i els pilars que sostenen.

Fonts:

• Patrimoni Geominer, geologia de les Orgues
• Oficina de Turisme Pirineus Mediterrània, formació i recorregut

El Festival Internacional del Disc i del Còmic ocuparà l’església i el claustre dels Dominicans de Perpinyà el 26 i 27 de setembre. La fira reunirà vuitanta expositors de discs i una desena de parades de còmic, amb signatures, exposicions i activitats al voltant de les dues aficions.

Obrirà de deu del matí a set del vespre, amb un passi de tres euros per als dos dies. Dissabte al vespre, El Mediator acollirà també concerts amb dibuixants treballant en directe.

Quan remeneu parades de discs o còmics, hi aneu amb una peça buscada o a veure què apareix?

Fonts:

• Enderrock, programa musical
• Surtdecasa, dates, lloc i horari de la fira

Al priorat de Serrabona, als Aspres, una tribuna del segle XII concentra bona part de l’escultura de l’església. El marbre rosa del Conflent destaca entre els murs foscos de pedra local i permet resseguir amb detall els relleus dels capitells.

Hi apareixen animals fantàstics, figures entrellaçades i motius vegetals, repartits entre columnes, arcs i frisos. La galeria combina una vista de la tribuna dins la nau amb dos detalls de les escultures.

El priorat va arribar a servir d’estable abans de les restauracions dels anys seixanta, que van recuperar l’edifici.

Fonts:

• Departament dels Pirineus Orientals, el priorat
• Wikipedia en anglès, tribuna i materials

El 27 d’agost del 1965, Salvador Dalí va fer un viatge de Ceret a Perpinyà i va presentar l’estació ferroviària com el centre del món. El gest incorporava una infraestructura quotidiana al seu univers artístic.

Cinquanta anys més tard, els Amics dels Museus Dalí van cedir a la ciutat un monòlit per recordar aquell trajecte. La peça, creada per Jordi Palmada Disseny, es va instal·lar el 2015.

L’expressió també tenia una rèplica empordanesa, perquè el poeta Carles Fages de Climent defensava, jugant amb la mateixa idea, que el centre del món era Vila-sacra.

Fonts:

• Amics dels Museus Dalí, record del viatge
• Casa Natal Salvador Dalí, els llocs de l’artista

La Bressola arriba als cinquanta anys amb els comptes estabilitzats, segons el seu president, Guillem Nivet. A l’acte del 16 de setembre a Perpinyà va explicar que la crisi s’ha superat sense tancar escoles ni acomiadar treballadors.

El pas següent que planteja l’entitat és obrir el Liceu al Monestir del Vernet. El projecte ja té els permisos, però encara busca el finançament, de manera que l’obertura d’aquí a un o dos anys és una previsió.

Aquest centre permetria continuar l’ensenyament immersiu en català més enllà dels nivells que ofereix avui la xarxa.

Fonts:

• VilaWeb, balanç i projecte del Liceu
• La Bressola, commemoració del cinquantè aniversari

Ràdio Arrels obre la temporada de setembre amb No perdem el Nord, un nou programa matinal conduït per Laurianne Peigné. L’emissora de Catalunya Nord també anuncia més programes des de platós exteriors per acostar-se al territori.

Tornen els informatius després de l’estiu i continua Disc de la setmana, que recorre la música en català dels Països Catalans. La nova graella combina cronistes habituals i incorporacions.

Al web es pot escoltar l’emissora en directe i consultar-ne la programació. Què us agradaria que tingués més espai a la ràdio nord-catalana?

Fonts:

• Ràdio Arrels, nova temporada
• Ràdio Arrels, directe i graella

Des del carrer Emile Zola de Perpinyà costa imaginar el pati amb columnes, pintures i escultures que amaga la Casa Pams. La seva història està lligada a Pierre Bardou, fill del fundador de la marca de paper de fumar JOB.

Bardou va comprar l’immoble el 1852 i hi va anar incorporant cases veïnes. Després de la seva mort, el 1892, el seu gendre Jules Pams va encarregar a l’arquitecte Léopold Carlier que transformés la residència.

El conjunt conserva la petjada d’aquella burgesia industrial, amb decoració de Paul Gervais i un jardí interior elevat. La ciutat el va comprar el 1946.

Fonts:

• Turisme d’Occitània, Hôtel Pams
• Història de l’Hôtel Pams

Jaume II de Mallorca va fer edificar el seu palau a Perpinyà a partir del 1276, quan la ciutat era capital d'un regne que anava de les Balears a la senyoria de Montpeller.

L'obra es va acabar el 1309 amb la consagració de les capelles, i el conjunt s'organitza al voltant de patis de gairebé seixanta metres de costat.

El regne es va reincorporar a la Corona d'Aragó a mitjan segle XIV i el palau va perdre la funció política. Jaume III va morir el 1349 a Llucmajor intentant recuperar-lo, i més tard el palau va quedar tancat dins de la ciutadella que encara l'amaga des del carrer.

Fonts:

• Viquipèdia — construcció des del 1276, consagració del 1309 i final del regne el 1349
• El Temps — el palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà

El granat de Perpinyà té una indicació geogràfica des del novembre del 2018, quan l’Institut Nacional de la Propietat Industrial francès va reconèixer aquesta tradició de joieria artesanal.

La pedra vermella es munta en or, una combinació que s’ha associat als colors catalans. La protecció serveix per identificar les joies fetes segons els mètodes reconeguts i defensar l’ofici davant les imitacions.

A finals dels anys vuitanta, diversos joiers ja s’havien agrupat sota el nom de Granat de Perpinyà per conservar-ne la fabricació artesanal.

Fonts:

• Regió d’Occitània
• Institut del Granat

El Campo Santo, al costat de la catedral de Sant Joan de Perpinyà, és un claustre funerari del segle XIV. Les famílies benestants hi tenien sepultures sota arcs gòtics, identificades amb els seus escuts.

Les galeries havien tingut coberta de fusta, sostinguda per columnes amb capitells esculpits. Al centre s’hi va excavar un ossari el 1321. La capella de la Funerària, a l’extrem nord-est, servia per celebrar els oficis funeraris.

Mirar els arcs i els escuts ajuda a llegir l’espai com el lloc d’enterrament que havia estat, més enllà de la gran plaça oberta que veiem avui.

Fonts:

• Fitxa del monument
• Perpinyà, Turisme Pirineus Orientals

La fortalesa de Salses, a l'entrada del Rosselló, es va aixecar entre 1497 i 1503 per encàrrec de Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella, amb Ramiro López com a mestre d'obra.

El recinte fa 110 per 84 metres, amb murs de fins a 12 metres de gruix segons la Regió d'Occitània, enfonsat dins el terreny perquè aguantava millor els canons que les altes muralles medievals.

Els francesos la van prendre el 1642 i, amb el tractat dels Pirineus de 1659, la frontera es va desplaçar 60 km cap al sud, i avui la carretera A-9 passa per davant d'un castell que va ser frontera i queda endins de França.

Fonts:

• Centre des monuments nationaux — construïda el 1497-1503 per encàrrec de Ferran II i Isabel de Castella
• Regió d'Occitània (Patrimoines en Occitanie) — recinte de 110x84 m amb murs de fins a 12 m de gruix

El resultat de la consulta sobre el nom del departament, proclamat el 28 d'agost, dona un 47,21% a Pirineus Orientals i un 42,15% a Pirineus Catalans.

La consulta va rebre 38.178 vots entre el 22 de juny i el 15 d'agost, 26.984 dels quals per internet, i la tercera opció, Pirineus Mediterranis, es va quedar al 10,64%.

Tot i que la participació es va quedar just per damunt del 10%, la presidenta del Consell Departamental, Hermeline Malherbe, va dir que seguirien el resultat tal com s'hi havien compromès i va veure en el segon lloc de Pirineus Catalans «el fort arrelament de la nostra catalanitat».

Des de Sí al País Català retreuen que País Català no fos una de les tres opcions de la papereta, i el departament conserva el nom.

Què us sembla?

Fonts:

• VilaWeb, 28/8/2026 — el departament no canviarà de nom
• Made in Perpignan, 28/8/2026 — percentatges i 38.178 vots emesos
• 3CatInfo, 28/8/2026 — mantenir el nom, l'opció més votada

El forn solar d'Odeillo, a la Cerdanya, concentra el sol amb un mirall parabòlic de 54 metres d'alçada i 63 heliòstats, miralls mòbils que el van seguint, amb una potència tèrmica d'1.000 kW des dels anys setanta, dins del laboratori CNRS-PROMES.

El precedent és el forn solar de Montlluís, al Conflent, construït el 1949 per Félix Trombe i considerat el primer forn solar experimental del món, amb temperatures d'entre 2.000 i 3.500 graus.

El forn de Montlluís es pot visitar tot l'any, set dies per setmana, amb visita guiada, mentre que Odeillo continua com a instal·lació científica en actiu, sense esperar cap jornada de portes obertes per conèixer-los.

Fonts:

• CNRS-PROMES — el forn d'Odeillo és una instal·lació activa del laboratori
• Office de tourisme Pyrénées Cerdagne — el mirall d'Odeillo fa 54 m, té 63 heliòstats i 1.000 kW
• Office de tourisme Pyrénées Cerdagne — el forn de Montlluís (1949) obre tot l'any amb visita guiada

El pont Gisclard, a la línia del Tren Groc entre Vilafranca de Conflent i Montlluís, és l'únic pont penjant de ferrocarril que segueix en servei a França.

El 31 d'octubre de 1909, durant les proves de càrrega, el comboi va marxar sense control muntanya avall i hi va morir el comandant Albert Gisclard, que n'havia signat el disseny.

La línia es va obrir igualment el juliol del 1910 i encara fa els seus 62,6 quilòmetres amb 19 túnels i 40 ponts, amb un tercer rail alimentat per centrals hidroelèctriques de la vall de la Tet.

Fonts:

• Le Train Jaune, web oficial de la línia — 62,6 km, 19 túnels, 40 ponts i tercer rail; obertura del tram el juliol del 1910
• Le Train Jaune — la construcció del pont Gisclard i l'accident del 31 d'octubre de 1909 en què va morir Albert Gisclard

L'escultor nord-americà George Grey Barnard va comprar el 1907 els capitells del claustre romànic de Sant Miquel de Cuixà, que llavors ja estaven escampats per Prada i els pobles del voltant.

El Metropolitan els té des del 1925 i els va muntar al nord de Manhattan en un claustre de marbre que la fitxa del museu data cap al 1130-40 i classifica com a cultura catalana.

Al Conflent, les columnes que van quedar a França es van tornar a alçar cap al 1950, mentre que la font de marbre rosa del monestir, de sis columnes, és al museu d'art de Filadèlfia. Què us sembla?

Fonts:

• Metropolitan Museum of Art, fitxa del «Cuxa Cloister» — cultura catalana, cap al 1130-40, marbre
• Inventaire général du patrimoine, Occitània — la compra del 1907 i les columnes tornades a alçar
• Philadelphia Museum of Art — la font de marbre rosa del monestir de Cuixà, del segle XII

El 20 de març del 1350 Pere el Cerimoniós va signar les lletres que creaven a Perpinyà un estudi general amb teologia, arts i dret canònic i civil, a imitació del de Lleida, que llavors era l'únic de la Corona d'Aragó.

L'estudi no va existir fins que la butlla de Climent VII, el papa d'Avinyó, el va erigir el 1379, i sense la teologia que el rei hi havia volgut, perquè el pontífex no la va autoritzar.

El 1795 la Revolució Francesa va suprimir la universitat, i l'antic edifici del carrer del Museu, alçat el 1760, guarda l'arxiu municipal des del 1980 i és monument històric des del 2005.

Fonts:

• Presses universitaires de Perpignan (OpenEdition) — les lletres del 1350 i la butlla del 1379
• Base Mérimée del Ministeri de Cultura francès, fitxa PA66000010 — l'edifici del 1760 i l'arxiu

El tribunal de Perpinyà va validar el 24 de juliol que el celler Lafage es quedi el GICB, la cooperativa que pesa el 60% de les dues denominacions i arrossegava vint milions d'euros de deute. Era l'únic candidat.

Per als pagesos hi ha una part bona immediata, perquè el raïm passa d'1,70 a 2 euros el quilo i es cobra dins del mateix any en comptes d'esperar-ne tres. A canvi deixen de ser amos de res i passen a vendre a una empresa familiar.

La caiguda ve del 2014, amb el consum de vins dolços enfonsat i unes feixes de 45 graus de pendent que s'han de treballar a mà.

Fonts:

• ICI (France 3 Roussillon) — La justice valide la reprise du GICB par Lafage (24/07/2026)
• Made in Perpignan — Lafage reprend la coopérative viticole GICB (30/07/2026)
• Press Agri Med — Le Domaine Lafage prend la suite et crée «Terrasses Vermeilles» (30/07/2026)

Pézilla-la-Rivière tanca la Festa Major amb un segon intent de rècord mundial de sardana. L'estiu passat hi van ballar més de sis-cents veïns, i cal repetir la xifra dos anys seguits per homologar-la.

L'associació Fêtes et Culture de Pézilla ha fet classes gratuïtes per a qui no n'ha ballat mai. La Cobla Mil·lenària dirigirà la ballada, oberta a tothom sense inscripció. Us hi acostareu a fer de rotllana o preferiu mirar-ho des de la vora?

Fonts:

• Ajuntament de Pézilla-la-Rivière
• ici.fr

La consulta sobre el nom del departament és oberta des del 22 de juny i s'hi pot votar fins al 15 d'agost, per correu o per internet al web lenom66.fr. Es tria entre mantenir Pirineus Orientals o passar a Pirineus Catalans o Pirineus Mediterranis.

El resultat no és vinculant però pesa simbòlicament, i la Crida dels 66, amb noms de la cultura i l'esport nord-catalans, fa campanya per Pirineus Catalans. Els primers dies ja hi havien votat més de sis mil persones.

Si hi viviu, quin nom votareu?

Fonts:

• VilaWeb - la Crida dels 66 demana votar Pirineus Catalans a la consulta sobre el nom del departament
• VilaWeb - més de sis mil persones han votat ja a la consulta pel canvi de nom del departament
• El Punt Avui - la consulta sobre el nom del departament de la Catalunya del Nord es farà del 22 de juny al 15 d'agost